Manual Debian Live

Sobre aquest manual

1. Sobre aquest manual

1.1 Per als impacients
1.2 Termes
1.3 Autors
1.4 Contribuir a aquest document
1.4.1 Aplicar canvis
1.4.2 Traducció

2. Sobre el Projecte Debian Live

2.1 Motivació
2.1.1 Què passa amb els sistemes vius actuals
2.1.2 Per què crear el nostre pròpi sistema viu?
2.2 Filosofia
2.2.1 Només paquets Debian sense modificacions de la secció "main"
2.2.2 Paquets del sistema viu sense cap configuració
2.3 Contacte

Usuari

3. Instaŀlació

3.1 Requisits
3.2 Instaŀlació de live-build
3.2.1 Des del repositori de Debian
3.2.2 A partir del codi font
3.2.3 A partir d'instantànies
3.3 Instal.lació de live-boot i live-config
3.3.1 Des del repositori de Debian
3.3.2 A partir del codi font
3.3.3 A partir d'instantànies

4. Conceptes bàsics

4.1 Què és un sistema viu?
4.2 Descàrrega d'imatges prefabricades
4.3 Ús del servei de construcció d'imatges en viu web
4.3.1 Ús i advertències sobre el servei web
4.4 Primers passos: construcció d'una imatge ISO híbrida
4.5 Usar una imatge ISO híbrida en viu
4.5.1 Gravar una imatge ISO en un medi físic
4.5.2 Còpiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu USB
4.5.3 Utilitzar l'espai lliure en una memòria USB
4.5.4 Arrencar el medi en viu
4.6 Utilitzar una màquina virtual per fer proves
4.6.1 Provar una imatge ISO amb QEMU
4.6.2 Provar una imatge ISO amb virtualbox
4.7 Construir i utilitzar una imatge HDD
4.8 Construir una imatge netboot
4.8.1 Servidor DHCP
4.8.2 Servidor TFTP
4.8.3 Servidor NFS
4.8.4 Com provar l'arrencada en xarxa
4.8.5 Qemu

5. Descripció general de les eines

5.1 El paquet live-build
5.1.1 L'ordre lb config
5.1.2 L'ordre lb build
5.1.3 L'ordre lb clean
5.2 El paquet live-boot
5.3 El paquet live-config

6. Gestió d'una configuració

6.1 Gestionar canvis en la configuració
6.1.1 Per què utilitzar scripts auto? Què fan?
6.1.2 Utilitzar scripts auto d'exemple
6.2 Clonar una configuració publicada via Git

7. Visió general de la personalització

7.1 Configuració durant la construcció vs. durant l'arrencada
7.2 Etapes de la construcció
7.3 Suplementar lb config amb fitxers
7.4 Tasques de personalització

8. Personalització de la instaŀlació de paquets

8.1 Fonts dels paquets
8.1.1 Distribució, àrees d'arxiu i mode
8.1.2 Miralls de distribució
8.1.3 Miralls de distribució utilitzats en temps de construcció
8.1.4 Miralls de distribució utilitzats en temps d'execució
8.1.5 Repositoris addicionals
8.2 Selecció dels paquets a instaŀlar
8.2.1 Llistes de paquets
8.2.2 Ús dels metapaquets
8.2.3 Llistes locals de paquets
8.2.4 Llistes locals de paquets per l'etapa binary
8.2.5 Generar llistes de paquets
8.2.6 Ús de condicionals dins de les llistes de paquets
8.2.7 Tasques d'escriptori i llenguatge
8.2.8 Tipus i versió del nucli
8.2.9 Nuclis personalitzats
8.3 Instaŀlació de paquets modificats o de tercers
8.3.1 Fer servir packages.chroot per instaŀar paquets personalitzats
8.3.2 Fer servir un repositori APT per instaŀlar paquets personalitzats
8.3.3 Paquets personalitzats i APT
8.4 Configurar APT en temps de construcció
8.4.1 Elegir apt o aptitude
8.4.2 L'ús d'un proxy amb APT
8.4.3 Afinar APT per estalviar espai
8.4.4 Passar opcions per a apt o aptitude
8.4.5 APT pinning

9. Personalització dels continguts

9.1 Includes
9.1.1 Live/chroot local includes
9.1.2 Binary local includes
9.2 Scripts ganxo (Hooks)
9.2.1 Live/chroot local hooks
9.2.2 Scripts ganxo durant l'arrencada
9.2.3 Binary local hooks
9.3 Preconfiguració de les preguntes de Debconf

10. Personalització dels comportaments en temps d'execució

10.1 Personalitzar l'usuari en viu
10.2 Personalització de l'entorn local i el llenguatge
10.3 Persistència
10.3.1 El fitxer persistence.conf
10.3.2 Utilitzar diversos medis persistents

11. Personalització de la imatge binària

11.1 Carregador d'arrencada
11.2 metadades ISO

12. Personalització de l'instaŀlador de debian

12.1 Tipus d'instaŀlador de Debian
12.2 Personalització de l'instaŀlador de Debian amb preconfiguració
12.3 Personalitzar el contingut de l'instaŀlador de Debian

Projecte

13. Contribuir al projecte

13.1 Fer canvis

14. Informar dels errors

14.1 Problemes coneguts
14.2 Reconstruir des de zero
14.3 Fer servir paquets actualitzats
14.4 Recopilar informació
14.5 Aïllar el cas que falla, si és possible
14.6 Utilitzar el paquet correcte per informar de l'error
14.6.1 A l'hora de construir mentre bootstrapping
14.6.2 A l'hora de construir, durant la instaŀlació de paquets
14.6.3 En el moment d'arrencar
14.6.4 En temps d'execució
14.7 Fer la recerca
14.8 On informar dels errors

15. Estil de Codi

15.1 Compatibilitat
15.2 Indentació
15.3 Ajust de línia
15.4 Variables
15.5 Misceŀlània

16. Procediments

16.1 Publicacions majors
16.2 Publicacions puntuals
16.2.1 Ùltima publicació puntual d'una versió de Debian
16.2.2 Plantilla per anunciar una publicació puntual

17. Repositoris Git

17.1 Gestió de múltiples repositoris

Exemples

18. Exemples

18.1 Ús dels exemples
18.2 Tutorial 1: Una imatge per defecte
18.3 Tutorial 2: Una utilitat de navegador web
18.4 Tutorial 3: Una imatge personalitzada
18.4.1 Primera revisió
18.4.2 Segona revisió
18.5 Un client per a un quiosc VNC
18.6 Una imatge bàsica per a un dispositiu USB de 128MB
18.7 Un escriptori GNOME localitzat i amb instaŀlador

Apèndix

18.8 Guidelines for authors
18.8.1 Linguistic features
18.8.2 Procedures
18.9 Guidelines for translators
18.9.1 Translation hints

Manual Debian Live

Sobre aquest manual

1. Sobre aquest manual

Aquest manual serveix com a punt d'accés únic a tota la documentació relacionada amb el projecte Debian Live i en particular s'aplica al programari produït pel projecte per la versió Debian 7.0 "wheezy". Una versió actualitzada es pot trobar sempre a ‹http://live.debian.net/

Si bé live-manual es centra principalment en ajudar a construir un sistema viu i no en temes dels usuaris finals, un usuari final pot trobar informació útil en aquestes seccions: Conceptes bàsics abasta la descàrrega d'imatges prefabricades i la preparació de les imatges per ser arrencades des dels dispositius o la xarxa, ja sigui utilitzant el servei de construcció d'imatges web o executant live-build directament en el sistema. Personalització dels comportaments en temps d'execució descriu algunes de les opcions que es poden especificar durant l'arrencada del sistema, com ara la selecció de la disposició del teclat, la configuració regional i l'ús de la persistència.

Algunes de les ordres esmentades en el text s'han d'executar amb privilegis de superusuari que es poden obtenir esdevenint l'usuari root amb su o mitjançant l'ús de sudo. Per distingir entre les ordres que poden ser executades per un usuari sense privilegis i aquelles que requereixen privilegis de superusuari, s'anteposa $ o # respectivament. Aquest símbol no és part de l'ordre.

1.1 Per als impacients

Si bé creiem que tot el que hi ha en aquest manual és important, si més no, per alguns dels nostres usuaris, ens adonem que hi ha una gran quantitat de material per cobrir i que és possible que es vulgui experimentar l'èxit amb el programari aviat, abans d'aprofundir en els detalls. Per tant, us recomanem llegir en el següent ordre.

En primer lloc, llegir aquest capítol, Sobre aquest manual, des del principi i acabant amb els Termes. A continuació, saltar als tres tutorials abans dels Exemples, secció pensada per ensenyar com fer la construcció d'una imatge i alguns aspectes bàsics de la personalització. Llegir en primer lloc Ús dels exemples seguit per Tutorial 1: Una imatge per defecte, Tutorial 2: Una utilitat de navegador web i finalment, Tutorial 3: Una image personalitzada. Al final d'aquests tutorials, es tindrà una idea del que es pot fer amb Debian Live.

Us animem a tornar i a fer un estudi del manual en profunditat, la propera lectura pot ser Conceptes bàsics, fregant o saltant Construir una imatge netboot, i acabant per la lectura de la Visió general de la personalització i els capítols que segueixen. En aquest punt, esperem que estigueu ben emocionats pel que es pot fer amb Debian Live i motivats per llegir la resta del manual, de principi a fi.

1.2 Termes

  • Sistema viu: Un sistema operatiu que pot arrencar sense necessitat d'instaŀlació en un disc dur. Els sistemes vius no alteren el sistema operatiu local(s) o els fitxer(s) ja instaŀlats al disc dur de l'ordinador a menys que així se'ls ho indiqui. Els sistemes vius normalment s'inician des de dispositius, com ara CD, DVD o memòries USB. Alguns també poden arrencar des de la xarxa.
  • Medi en viu: A diferència de sistema en viu, el medi en viu es refereix al CD, DVD o memòria USB on es copia el fitxer binari produït per live-build i utilitzat per arrencar el sistema en viu. Més àmpliament, el terme també es refereix a qualsevol lloc on resideix el fitxer binari als efectes d'iniciar el sistema en viu, com ara la ubicació dels fitxers per arrencar en xarxa.
  • Debian Live: Un subprojecte de Debian, que manté, entre altres, els paquets live-boot, live-build, live-config, live-tools i live-manual.
  • Sistema Debian Live: Un sistema viu que utilitza el programari del sistema operatiu Debian que es pot arrencar des d'un CD, DVD, memòries USB, o la xarxa (utilitzant imatges netboot) i a través d'Internet (mitjançant el paràmetre d'arrencada fetch=URL).
  • Sistema amfitrió: L'entorn utilitzat per crear el sistema en viu.
  • Sistema objectiu: L'entorn que s'utilitza per executar el sistema en viu.
  • live-boot: Una coŀlecció de scripts per arrencar els sistemes vius.
  • live-build: Una coŀlecció d'scripts utilitzats per construir sistemes Debian Live personalitzats.
  • live-config: Una coŀlecció de scripts utilitzats per configurar un sistema en viu durant el procés d'arrencada.
  • live-tools: Una coŀlecció d'scripts addicionals que s'utilitzen per realitzar tasques útils en un sistema viu en execució.
  • live-manual: Aquest document és mantingut en un paquet anomenat live-manual
  • Instaŀlador de Debian (d-i): El sistema oficial d'instaŀlació de la distribució Debian.
  • Paràmeters d'arrencada: Els paràmetres que es poden introduir a l'indicador del carregador d'arrencada per influir en el nucli o live-config
  • chroot: El programa chroot, chroot(8), ens permet executar diferentes instàncies d'un entorn GNU/Linux a la vegada en un sol sistema sense reiniciar.
  • Imatge binaria: Un fitxer que conté el sistema en viu, com ara binary.iso o binary.img.
  • Distribució objectiu: La distribució en què es basa el sistema en viu. Que pot diferir de la distribució del sistema amfitrió.
  • stable/testing/unstable: La distribució stable conté l'última distribució de Debian llençada oficialment. La distribució testing és l'àrea d'assaig per a la pròxima versió stable. Un avantatge important de l'ús d'aquesta distribució és que té versions més recents del programari en relació amb l'edició stable. La distribució unstable és on es produeix el desenvolupament actiu de Debian. En general, aquesta distribució és utilitzada pels desenvolupadors i els que els agrada viure en risc. Al llarg del manual, es tendeix a utilitzar els seus noms en clau, com ara wheezy o sid, ja que és el que fan servir les pròpies eines.
  • 1.3 Autors

    Llistat d'autors (en ordre alfabètic)

  • Ben Armstrong
  • Brendan Sleight
  • Carlos Zuferri
  • Chris Lamb
  • Daniel Baumann
  • Franklin Piat
  • Jonas Stein
  • Kai Hendry
  • Marco Amadori
  • Mathieu Geli
  • Matthias Kirschner
  • Richard Nelson
  • Trent W. Buck
  • 1.4 Contribuir a aquest document

    Aquest manual està pensat com un projecte comunitari i totes les propostes per millorar-lo i les contribucions són molt benvingudes. Veure la secció Contribuir al projecte per obtenir informació detallada sobre com obtenir la clau i fer bons commits.

    1.4.1 Aplicar canvis

    Per tal de realitzar canvis en el manual anglès s'ha d'editar els fitxers adequats a manual/en/ però abans de presentar una contribució, s'ha de previsualitzar el treball. Per previsualitzar el live-manual, assegurar-se que s'han instaŀlat els paquets necessaris per a la seva construcció mitjançant l'execució de:

    # apt-get install make po4a ruby ruby-nokogiri sisu-complete texlive-generic-recommended

    Es pot crear el live-manual des del directori de nivell superior del arbre Git mitjançant l'execució de:

    $ make build

    Com es necessita un cert temps per construir el manual en tots els idiomes suportats, potser resulti convenient quan es fa una prova construir un sol idioma, per exemple, mitjançant l'execució de:

    $ make build LANGUAGES=en

    També es possible crear per tipus de document, per exemple:

    $ make build FORMATS=pdf

    O combinar tot dos, per exemple:

    $ make build LANGUAGES=de FORMATS=html

    Després de revisar el treball i assegurar-se que tot està bé, no fer un make commit a menys que s'actualitzin les traduccions al mateix temps, i en aquest cas, no barrejar els canvis al manual anglès i les traduccions en el mateix commit, fer-ne un altre separat per cada canvi. Veure la secció Traducció per a més detalls.

    1.4.2 Traducció

    Per començar la traducció d'un idioma nou, seguir aquests passos:

  • Traduir els fitxers about_manual.ssi.pot, about_project.ssi.pot i index.html.in.pot a la vostra llengua amb el vostre editor favorit (per exemple poedit) . Enviar els fitxers .po traduïts a la llista de correu perquè l'equip de traducció pugui comprovar la seva integritat.
  • Per activar una nova llengua al autobuild, només cal afegir els fitxers inicials traduïts a manual/po/${LANGUAGE}/ i executar make commit. I llavors editar manual/_sisu/home/index.html.
  • Una vegada que s'ha afegit la nova llengua, es pot continuar traduint la resta de fitxers dins de manual/po/ a l'atzar.
  • No oblidar que es necessari fer un make commit per garantir que els manuals traduïts s'actualitzin a partir dels fitxers po i llavors es poden revisar els canvis executant make build abans de git add ., git commit -m "Translating..." i git push.
  • Després d'executar make commit es podrà veure bastant text a la pantalla. Bàsicament són missatges informatius sobre l'estat del procés i també algunes pistes sobre el que es pot fer per millorar live-manual. Si no es veu cap error fatal, generalment es pot procedir i enviar la contribució.

    live-manual ve amb dues utilitats que poden ser de gran ajuda pels traductors a l'hora de trobar missatges sense traduir i difusos. La primera és "make translate". Aquesta activa un script que diu en detall quants missatges sense traduir hi ha a cada fitxer po. La segona, "make fixfuzzy", només actua sobre els missatges difusos però ajuda a trobar-los i corregir-los un per un.

    Tenir en compte que tot i que aquestes utilitats poden ser molt útils per fer traduccions en la línia d'ordres, l'ús d'una eina especialitzada com poedit és la manera recomanada de fer la tasca. També és una bona idea llegir la documentació de localització de debian (l10n) i, específicament dins live-manual, les Directrius per a traductors.

    Nota: Es pot utilitzar make clean per netejar l'arbre git abans de fer un push. Aquest pas no és obligatori, gràcies al fitxer .gitignore, però és una bona pràctica per evitar enviar fitxers de forma involuntària.