Rights: Copyright ©  2006-2013 Debian Live Project;
License: Aquest programa és un programari lliure: es pot redistribuir i/o modificar sota els termes de la Llicència Pública General de la GNU com és publicada per la Free Software Foundation, ja sigui la versió 3 de la Llicència, o (si ho preferiu) qualsevol versió posterior.

Aquest programa es distribueix amb l'esperança que sigui útil, però sense cap garantia, fins i tot sense la garantia implícita de COMERCIALITZACIÓ o ADEQUACIÓ PER A PROPÒSITS DETERMINATS. Vegeu la Llicència General Pública de la GNU per a més detalls.

Haurieu de rebre una còpia de la Llicència Pública General de la GNU amb aquest programa. Si no és així, consulteu http://www.gnu.org/licenses/.

El text complet de la Llicència Pública General de la GNU es pot trobar a /usr/share/common-licenses/GPL-3.


Manual Debian Live

Sobre aquest manual

1. Sobre aquest manual

1.1 Per als impacients
1.2 Termes
1.3 Autors
1.4 Contribuir a aquest document
1.4.1 Aplicar canvis
1.4.2 Traducció

2. Sobre el Projecte Debian Live

2.1 Motivació
2.1.1 Què passa amb els sistemes vius actuals
2.1.2 Per què crear el nostre pròpi sistema viu?
2.2 Filosofia
2.2.1 Només paquets Debian sense modificacions de la secció "main"
2.2.2 Paquets del sistema viu sense cap configuració
2.3 Contacte

Usuari

3. Instaŀlació

3.1 Requisits
3.2 Instaŀlació de live-build
3.2.1 Des del repositori de Debian
3.2.2 A partir del codi font
3.2.3 A partir d'instantànies
3.3 Instal.lació de live-boot i live-config
3.3.1 Des del repositori de Debian
3.3.2 A partir del codi font
3.3.3 A partir d'instantànies

4. Conceptes bàsics

4.1 Què és un sistema viu?
4.2 Descàrrega d'imatges prefabricades
4.3 Ús del servei de construcció d'imatges en viu web
4.3.1 Ús i advertències sobre el servei web
4.4 Primers passos: construcció d'una imatge ISO híbrida
4.5 Usar una imatge ISO híbrida en viu
4.5.1 Gravar una imatge ISO en un medi físic
4.5.2 Còpiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu USB
4.5.3 Utilitzar l'espai lliure en una memòria USB
4.5.4 Arrencar el medi en viu
4.6 Utilitzar una màquina virtual per fer proves
4.6.1 Provar una imatge ISO amb QEMU
4.6.2 Provar una imatge ISO amb virtualbox
4.7 Construir i utilitzar una imatge HDD
4.8 Construir una imatge netboot
4.8.1 Servidor DHCP
4.8.2 Servidor TFTP
4.8.3 Servidor NFS
4.8.4 Com provar l'arrencada en xarxa
4.8.5 Qemu

5. Descripció general de les eines

5.1 El paquet live-build
5.1.1 L'ordre lb config
5.1.2 L'ordre lb build
5.1.3 L'ordre lb clean
5.2 El paquet live-boot
5.3 El paquet live-config

6. Gestió d'una configuració

6.1 Gestionar canvis en la configuració
6.1.1 Per què utilitzar scripts auto? Què fan?
6.1.2 Utilitzar scripts auto d'exemple
6.2 Clonar una configuració publicada via Git

7. Visió general de la personalització

7.1 Configuració durant la construcció vs. durant l'arrencada
7.2 Etapes de la construcció
7.3 Suplementar lb config amb fitxers
7.4 Tasques de personalització

8. Personalització de la instaŀlació de paquets

8.1 Fonts dels paquets
8.1.1 Distribució, àrees d'arxiu i mode
8.1.2 Miralls de distribució
8.1.3 Miralls de distribució utilitzats en temps de construcció
8.1.4 Miralls de distribució utilitzats en temps d'execució
8.1.5 Repositoris addicionals
8.2 Selecció dels paquets a instaŀlar
8.2.1 Llistes de paquets
8.2.2 Ús dels metapaquets
8.2.3 Llistes locals de paquets
8.2.4 Llistes locals de paquets per l'etapa binary
8.2.5 Generar llistes de paquets
8.2.6 Ús de condicionals dins de les llistes de paquets
8.2.7 Tasques d'escriptori i llenguatge
8.2.8 Tipus i versió del nucli
8.2.9 Nuclis personalitzats
8.3 Instaŀlació de paquets modificats o de tercers
8.3.1 Fer servir packages.chroot per instaŀar paquets personalitzats
8.3.2 Fer servir un repositori APT per instaŀlar paquets personalitzats
8.3.3 Paquets personalitzats i APT
8.4 Configurar APT en temps de construcció
8.4.1 Elegir apt o aptitude
8.4.2 L'ús d'un proxy amb APT
8.4.3 Afinar APT per estalviar espai
8.4.4 Passar opcions per a apt o aptitude
8.4.5 APT pinning

9. Personalització dels continguts

9.1 Includes
9.1.1 Live/chroot local includes
9.1.2 Binary local includes
9.2 Scripts ganxo (Hooks)
9.2.1 Live/chroot local hooks
9.2.2 Scripts ganxo durant l'arrencada
9.2.3 Binary local hooks
9.3 Preconfiguració de les preguntes de Debconf

10. Personalització dels comportaments en temps d'execució

10.1 Personalitzar l'usuari en viu
10.2 Personalització de l'entorn local i el llenguatge
10.3 Persistència
10.3.1 El fitxer persistence.conf
10.3.2 Utilitzar diversos medis persistents

11. Personalització de la imatge binària

11.1 Carregador d'arrencada
11.2 metadades ISO

12. Personalització de l'instaŀlador de debian

12.1 Tipus d'instaŀlador de Debian
12.2 Personalització de l'instaŀlador de Debian amb preconfiguració
12.3 Personalitzar el contingut de l'instaŀlador de Debian

Projecte

13. Contribuir al projecte

13.1 Fer canvis

14. Informar dels errors

14.1 Problemes coneguts
14.2 Reconstruir des de zero
14.3 Fer servir paquets actualitzats
14.4 Recopilar informació
14.5 Aïllar el cas que falla, si és possible
14.6 Utilitzar el paquet correcte per informar de l'error
14.6.1 A l'hora de construir mentre bootstrapping
14.6.2 A l'hora de construir, durant la instaŀlació de paquets
14.6.3 En el moment d'arrencar
14.6.4 En temps d'execució
14.7 Fer la recerca
14.8 On informar dels errors

15. Estil de Codi

15.1 Compatibilitat
15.2 Indentació
15.3 Ajust de línia
15.4 Variables
15.5 Misceŀlània

16. Procediments

16.1 Publicacions majors
16.2 Publicacions puntuals
16.2.1 Ùltima publicació puntual d'una versió de Debian
16.2.2 Plantilla per anunciar una publicació puntual

17. Repositoris Git

17.1 Gestió de múltiples repositoris

Exemples

18. Exemples

18.1 Ús dels exemples
18.2 Tutorial 1: Una imatge per defecte
18.3 Tutorial 2: Una utilitat de navegador web
18.4 Tutorial 3: Una imatge personalitzada
18.4.1 Primera revisió
18.4.2 Segona revisió
18.5 Un client per a un quiosc VNC
18.6 Una imatge bàsica per a un dispositiu USB de 128MB
18.7 Un escriptori GNOME localitzat i amb instaŀlador

Apèndix

18.8 Guidelines for authors
18.8.1 Linguistic features
18.8.2 Procedures
18.9 Guidelines for translators
18.9.1 Translation hints

Manual Debian Live

Sobre aquest manual

1. Sobre aquest manual

Aquest manual serveix com a punt d'accés únic a tota la documentació relacionada amb el projecte Debian Live i en particular s'aplica al programari produït pel projecte per la versió Debian 7.0 "wheezy". Una versió actualitzada es pot trobar sempre a ‹http://live.debian.net/

Si bé live-manual es centra principalment en ajudar a construir un sistema viu i no en temes dels usuaris finals, un usuari final pot trobar informació útil en aquestes seccions: Conceptes bàsics abasta la descàrrega d'imatges prefabricades i la preparació de les imatges per ser arrencades des dels dispositius o la xarxa, ja sigui utilitzant el servei de construcció d'imatges web o executant live-build directament en el sistema. Personalització dels comportaments en temps d'execució descriu algunes de les opcions que es poden especificar durant l'arrencada del sistema, com ara la selecció de la disposició del teclat, la configuració regional i l'ús de la persistència.

Algunes de les ordres esmentades en el text s'han d'executar amb privilegis de superusuari que es poden obtenir esdevenint l'usuari root amb su o mitjançant l'ús de sudo. Per distingir entre les ordres que poden ser executades per un usuari sense privilegis i aquelles que requereixen privilegis de superusuari, s'anteposa $ o # respectivament. Aquest símbol no és part de l'ordre.

1.1 Per als impacients

Si bé creiem que tot el que hi ha en aquest manual és important, si més no, per alguns dels nostres usuaris, ens adonem que hi ha una gran quantitat de material per cobrir i que és possible que es vulgui experimentar l'èxit amb el programari aviat, abans d'aprofundir en els detalls. Per tant, us recomanem llegir en el següent ordre.

En primer lloc, llegir aquest capítol, Sobre aquest manual, des del principi i acabant amb els Termes. A continuació, saltar als tres tutorials abans dels Exemples, secció pensada per ensenyar com fer la construcció d'una imatge i alguns aspectes bàsics de la personalització. Llegir en primer lloc Ús dels exemples seguit per Tutorial 1: Una imatge per defecte, Tutorial 2: Una utilitat de navegador web i finalment, Tutorial 3: Una image personalitzada. Al final d'aquests tutorials, es tindrà una idea del que es pot fer amb Debian Live.

Us animem a tornar i a fer un estudi del manual en profunditat, la propera lectura pot ser Conceptes bàsics, fregant o saltant Construir una imatge netboot, i acabant per la lectura de la Visió general de la personalització i els capítols que segueixen. En aquest punt, esperem que estigueu ben emocionats pel que es pot fer amb Debian Live i motivats per llegir la resta del manual, de principi a fi.

1.2 Termes
  • Sistema viu: Un sistema operatiu que pot arrencar sense necessitat d'instaŀlació en un disc dur. Els sistemes vius no alteren el sistema operatiu local(s) o els fitxer(s) ja instaŀlats al disc dur de l'ordinador a menys que així se'ls ho indiqui. Els sistemes vius normalment s'inician des de dispositius, com ara CD, DVD o memòries USB. Alguns també poden arrencar des de la xarxa.
  • Medi en viu: A diferència de sistema en viu, el medi en viu es refereix al CD, DVD o memòria USB on es copia el fitxer binari produït per live-build i utilitzat per arrencar el sistema en viu. Més àmpliament, el terme també es refereix a qualsevol lloc on resideix el fitxer binari als efectes d'iniciar el sistema en viu, com ara la ubicació dels fitxers per arrencar en xarxa.
  • Debian Live: Un subprojecte de Debian, que manté, entre altres, els paquets live-boot, live-build, live-config, live-tools i live-manual.
  • Sistema Debian Live: Un sistema viu que utilitza el programari del sistema operatiu Debian que es pot arrencar des d'un CD, DVD, memòries USB, o la xarxa (utilitzant imatges netboot) i a través d'Internet (mitjançant el paràmetre d'arrencada fetch=URL).
  • Sistema amfitrió: L'entorn utilitzat per crear el sistema en viu.
  • Sistema objectiu: L'entorn que s'utilitza per executar el sistema en viu.
  • live-boot: Una coŀlecció de scripts per arrencar els sistemes vius.
  • live-build: Una coŀlecció d'scripts utilitzats per construir sistemes Debian Live personalitzats.
  • live-config: Una coŀlecció de scripts utilitzats per configurar un sistema en viu durant el procés d'arrencada.
  • live-tools: Una coŀlecció d'scripts addicionals que s'utilitzen per realitzar tasques útils en un sistema viu en execució.
  • live-manual: Aquest document és mantingut en un paquet anomenat live-manual
  • Instaŀlador de Debian (d-i): El sistema oficial d'instaŀlació de la distribució Debian.
  • Paràmeters d'arrencada: Els paràmetres que es poden introduir a l'indicador del carregador d'arrencada per influir en el nucli o live-config
  • chroot: El programa chroot, chroot(8), ens permet executar diferentes instàncies d'un entorn GNU/Linux a la vegada en un sol sistema sense reiniciar.
  • Imatge binaria: Un fitxer que conté el sistema en viu, com ara binary.iso o binary.img.
  • Distribució objectiu: La distribució en què es basa el sistema en viu. Que pot diferir de la distribució del sistema amfitrió.
  • stable/testing/unstable: La distribució stable conté l'última distribució de Debian llençada oficialment. La distribució testing és l'àrea d'assaig per a la pròxima versió stable. Un avantatge important de l'ús d'aquesta distribució és que té versions més recents del programari en relació amb l'edició stable. La distribució unstable és on es produeix el desenvolupament actiu de Debian. En general, aquesta distribució és utilitzada pels desenvolupadors i els que els agrada viure en risc. Al llarg del manual, es tendeix a utilitzar els seus noms en clau, com ara wheezy o sid, ja que és el que fan servir les pròpies eines.
  • 1.3 Autors

    Llistat d'autors (en ordre alfabètic)

  • Ben Armstrong
  • Brendan Sleight
  • Carlos Zuferri
  • Chris Lamb
  • Daniel Baumann
  • Franklin Piat
  • Jonas Stein
  • Kai Hendry
  • Marco Amadori
  • Mathieu Geli
  • Matthias Kirschner
  • Richard Nelson
  • Trent W. Buck
  • 1.4 Contribuir a aquest document

    Aquest manual està pensat com un projecte comunitari i totes les propostes per millorar-lo i les contribucions són molt benvingudes. Veure la secció Contribuir al projecte per obtenir informació detallada sobre com obtenir la clau i fer bons commits.

    1.4.1 Aplicar canvis

    Per tal de realitzar canvis en el manual anglès s'ha d'editar els fitxers adequats a manual/en/ però abans de presentar una contribució, s'ha de previsualitzar el treball. Per previsualitzar el live-manual, assegurar-se que s'han instaŀlat els paquets necessaris per a la seva construcció mitjançant l'execució de:

    # apt-get install make po4a ruby ruby-nokogiri sisu-complete texlive-generic-recommended

    Es pot crear el live-manual des del directori de nivell superior del arbre Git mitjançant l'execució de:

    $ make build

    Com es necessita un cert temps per construir el manual en tots els idiomes suportats, potser resulti convenient quan es fa una prova construir un sol idioma, per exemple, mitjançant l'execució de:

    $ make build LANGUAGES=en

    També es possible crear per tipus de document, per exemple:

    $ make build FORMATS=pdf

    O combinar tot dos, per exemple:

    $ make build LANGUAGES=de FORMATS=html

    Després de revisar el treball i assegurar-se que tot està bé, no fer un make commit a menys que s'actualitzin les traduccions al mateix temps, i en aquest cas, no barrejar els canvis al manual anglès i les traduccions en el mateix commit, fer-ne un altre separat per cada canvi. Veure la secció Traducció per a més detalls.

    1.4.2 Traducció

    Per començar la traducció d'un idioma nou, seguir aquests passos:

  • Traduir els fitxers about_manual.ssi.pot, about_project.ssi.pot i index.html.in.pot a la vostra llengua amb el vostre editor favorit (per exemple poedit) . Enviar els fitxers .po traduïts a la llista de correu perquè l'equip de traducció pugui comprovar la seva integritat.
  • Per activar una nova llengua al autobuild, només cal afegir els fitxers inicials traduïts a manual/po/${LANGUAGE}/ i executar make commit. I llavors editar manual/_sisu/home/index.html.
  • Una vegada que s'ha afegit la nova llengua, es pot continuar traduint la resta de fitxers dins de manual/po/ a l'atzar.
  • No oblidar que es necessari fer un make commit per garantir que els manuals traduïts s'actualitzin a partir dels fitxers po i llavors es poden revisar els canvis executant make build abans de git add ., git commit -m "Translating..." i git push.
  • Després d'executar make commit es podrà veure bastant text a la pantalla. Bàsicament són missatges informatius sobre l'estat del procés i també algunes pistes sobre el que es pot fer per millorar live-manual. Si no es veu cap error fatal, generalment es pot procedir i enviar la contribució.

    live-manual ve amb dues utilitats que poden ser de gran ajuda pels traductors a l'hora de trobar missatges sense traduir i difusos. La primera és "make translate". Aquesta activa un script que diu en detall quants missatges sense traduir hi ha a cada fitxer po. La segona, "make fixfuzzy", només actua sobre els missatges difusos però ajuda a trobar-los i corregir-los un per un.

    Tenir en compte que tot i que aquestes utilitats poden ser molt útils per fer traduccions en la línia d'ordres, l'ús d'una eina especialitzada com poedit és la manera recomanada de fer la tasca. També és una bona idea llegir la documentació de localització de debian (l10n) i, específicament dins live-manual, les Directrius per a traductors.

    Nota: Es pot utilitzar make clean per netejar l'arbre git abans de fer un push. Aquest pas no és obligatori, gràcies al fitxer .gitignore, però és una bona pràctica per evitar enviar fitxers de forma involuntària.

    2. Sobre el Projecte Debian Live

    2.1 Motivació
    2.1.1 Què passa amb els sistemes vius actuals

    Quan Debian Live va començar, ja hi havia diversos sistemes vius basats en Debian disponibles i que estaven fent una gran feina. Des de la perspectiva de Debian la majoria d'ells tenien un o més dels desavantatges següents:

  • No són projectes de Debian i per tant no tenen suport des de Debian.
  • Es barregen diferents distribucions, per exemple testing i unstable.
  • Només donen suport a i386.
  • Es modifique el comportament i/o l'aparença dels paquets, per estalviar espai.
  • S'inclouen paquets de fora de l'arxiu de Debian.
  • Inclouen nuclis personalitzats amb pedaços addicionals que no són part de Debian.
  • Són grans i lents pel seu gran tamany i per tant no aptes com a sistemes de rescat.
  • No estan disponibles en diferents formats, per exemple, CD, DVD, memòries USB i imatges netboot.
  • 2.1.2 Per què crear el nostre pròpi sistema viu?

    Debian és el sistema operatiu universal: Debian té un sistema viu per mostrar arreu i per representar acuradament el sistema Debian amb els següents avantatges:

  • Es tracta d'un subprojecte de Debian.
  • Reflecteix l'estat (actual) d'una distribució.
  • Funciona en tantes arquitectures com és possible.
  • Es tracta només de paquets Debian sense modificacions.
  • No conté paquets que no són a l'arxiu de Debian.
  • S'utilitza un nucli Debian sense alteracions i sense pedaços addicionals.
  • 2.2 Filosofia
    2.2.1 Només paquets Debian sense modificacions de la secció "main"

    Només farem servir els paquets del repositori de Debian de la secció "main". La secció non-free no és part de Debian i per tant no es pot utilitzar per les imatges oficials del sistema viu.

    No canviarem cap paquet. Cada vegada que hàgim de canviar alguna cosa, ho farem en coordinació amb el mantenidor del paquet a Debian.

    Com a excepció, els nostres propis paquets, com ara live-boot, live-build o live-config poden ser utilitzats temporalment des del nostre propi repositori per raons de desenvolupament (per exemple, per crear instantànies de desenvolupament). Aquests paquets es pujaran a Debian de forma regular.

    2.2.2 Paquets del sistema viu sense cap configuració

    En aquesta fase no es publicarà o s'instaŀlarà cap configuració alternativa o d'exemple. Tots els paquets són utilitzats en la seva configuració per defecte, tal com són després d'una instaŀlació normal de Debian.

    Cada vegada que ens calgui una configuració per defecte diferent, ho farem en coordinació amb el mantenidor del paquet Debian.

    S'hi inclou un sistema per configurar paquets mitjançant debconf que permet instaŀlar paquets configurats de forma personalitzada dins d'una imatge Debian Live, però per a les imatges en viu prefabricades només utilitzarem una configuració per defecte, a menys que sigui absolutament necessari per poder treballar en l'entorn en viu. Sempre que sigui possible, preferim adaptar els paquets a l'arxiu de Debian perquè funcionin en un sistema en viu abans que realitzar canvis en la cadena d'eines en viu o en les configuracions de les imatges prefabricades. Per obtenir més informació, veure Visió general de la personalització.

    2.3 Contacte
  • Llista de correu: El contacte principal del projecte és la llista de correu a ‹http://lists.debian.org/debian-live/›. Es pot enviar un correu directament a ‹debian-live@lists.debian.org› Els arxius de la llista són a ‹http://lists.debian.org/debian-live/›.
  • IRC: Un nombre d'usuaris i desenvolupadors estan presents al canal #debian-live a irc.debian.org (OFTC). Quan es pregunta al IRC, s'ha de tenir paciència esperant una resposta, si no hi ha cap resposta, es pot enviar un correu a la llista.
  • BTS : El Sistema de seguiment d'errors de Debian (BTS) conté detalls d'errors notificats per usuaris i desenvolupadors. A cada error se li assigna un número i es manté a l'arxiu fins que es marca com tractat. Per obtenir més informació, vegeu Informar dels errors.
  • Usuari

    3. Instaŀlació

    3.1 Requisits

    La construcció d'imatges Debian Live té molts pocs requisits.

  • Accés de superusuari (root)
  • Una versió actualitzada de live-build
  • Una shell compatible amb POSIX, com ara bash o dash
  • debootstrap o cdebootstrap
  • Linux 2.6.x o superior.
  • Tenir en compte que no cal usar Debian o una distribució derivada de Debian ja que live-build funcionarà en gairebé qualsevol distribució amb els requisits anteriors.

    3.2 Instaŀlació de live-build

    Es pot instaŀlar live-build en un nombre de maneres diferentes:

  • Des del repositori Debian
  • A partir del codi font
  • A partir d'instantànies
  • Si s'utilitza Debian, la manera recomanada és instaŀlar live-build des del repositori de Debian.

    3.2.1 Des del repositori de Debian

    Només cal instaŀlar live-build com qualsevol altre paquet:

    # apt-get install live-build

    3.2.2 A partir del codi font

    live-build es desenvolupa utilitzant el sistema de control de versions Git. En els sistemes basats en Debian, això és proporcionat pel paquet git. Per comprovar l'últim codi, executar:

    $ git clone git://live.debian.net/git/live-build.git

    Es pot construir i instaŀlar un paquet Debian pròpi mitjançant l'execució de:

    $ cd live-build
    $ dpkg-buildpackage -b -uc -us
    $ cd ..

    Ara instaŀlar qualsevol dels fitxers .deb recent construïts que ens interessen, per exemple,

    # dpkg -i live-build_3.0-1_all.deb

    Es pot instaŀlar live-build directament al sistema mitjançant l'execució de:

    # make install

    i desinstaŀlar amb:

    # make uninstall

    3.2.3 A partir d'instantànies

    Si no es desitja construir o instaŀlar live-build a partir de les fonts, es pot utilitzar les instantànies. Aquestes es construeixen automàticament a partir de l'última versió del Git, i estan disponibles a ‹http://live.debian.net/debian/›.

    3.3 Instal.lació de live-boot i live-config

    Nota: No cal instaŀlar live-boot o live-config en el sistema per crear sistemes personalitzats de Debian Live. No obstant, això no farà cap mal i és útil per a fins de referència. Si només es vol la documentació, ara es poden instaŀlar els paquets live-boot-doc i live-config-doc per separat.

    3.3.1 Des del repositori de Debian

    Tots dos, live-boot i live-config, estan disponibles al arxiu de Debian, d'una manera similar a Instaŀlació de live-build.

    3.3.2 A partir del codi font

    Per utilitzar les darreres fonts del git, es pot seguir el procés seguent. Assegurar-se d'estar familiaritzat amb els termes esmentats a Termes.

  • Clonar les fonts de live-boot i live-config
  • $ git clone git://live.debian.net/git/live-boot.git
    $ git clone git://live.debian.net/git/live-config.git

    Consultar les pàgines del manual de live-boot i live-config per més detalls sobre la seva personalització si aquesta és la raó per construir aquests paquets a partir de les fonts.

  • Crear els fitxers .deb de live-boot i live-config
  • S'ha de crear ja sigui en la distribució de destinació o en un chroot que contingui la plataforma de destinació: és a dir, si el objectiu és wheezy llavors s'ha de construir contra wheezy.

    Es pot utilitzar un constructor personal, com ara pbuilder o sbuild si es necessita crear live-boot per a una distribució de destinació diferenta del sistema de construcció. Per exemple, per a les imatges en viu de wheezy, crear live-boot en un chroot wheezy. Si la distribució de destinació per casualitat coincideix amb la distribució del sistema de construcció, es pot construir directament en el sistema de construcció amb dpkg-buildpackage (proporcionat pel paquet dpkg-dev) :

    $ cd live-boot
    $ dpkg-buildpackage -b -uc -us
    $ cd ../live-config
    $ dpkg-buildpackage -b -uc -us

  • Utilitzar tots el fitxers .deb generats que calguin
  • Com live-boot y live-config són instaŀlats per el sistema de construcció live-build, la instaŀlació dels paquets en el sistema amfitrió no és suficient: s'ha de tractar els .deb generats com si fossin uns paquets personalitzats. Ja que el propòsit per construir aquests paquets a partir del codi font és per provar coses noves a curt termini abans del llançament oficial, seguir els pasos de Instaŀlació de paquets modificats o de tercers per incloure temporalment els paquets rellevants en la configuració. En particular, cal observar que ambdós paquets es divideixen en una part genèrica, una part de documentació i un o més back-ends. Incloure la part genèrica, només un dels back-ends que coincideixi amb la configuració, i, opcionalment, la documentació. Suposant que s'està construint una imatge en viu en el directori actual i que s'han generat tots els .deb per a una única versió dels dos paquets al directori superior, aquestes ordres de bash són per copiar tots els paquets importants, incloent-hi els back-ends per defecte:

    $ cp ../live-boot{_,-initramfs-tools,-doc}*.deb  config/packages.chroot/
    $ cp ../live-config{_,-sysvinit,-doc}*.deb  config/packages.chroot/

    3.3.3 A partir d'instantànies

    Es pot deixar que live-build utilitzi les darreres instantànies de live-boot i live-config configurant un repositori de tercers en el directori de configuració de live-build. Suposant que ja s'ha creat un arbre de configuració del directori actual amb lb config:

    $ lb config --archives live.debian.net

    4. Conceptes bàsics

    Aquest capítol conté una breu descripció del procés de construcció i les instruccions per a l'utilització dels tres tipus d'imatge més comunes. El tipus d'imatge més versàtil iso-hybrid es pot utilitzar en una màquina virtual, en un medi òptic o qualsevol altre dispositiu d'emmagatzematge USB. En certs casos especials, com s'explica més endavant, el tipus hdd pot ser el més adequat. El capítol acaba amb instruccions per a la construcció d'una imatge tipus netboot, que és una mica més complicat a causa de la configuració necessària en el servidor. Aquest és un tema una mica avançat per a algú que no està familiaritzat ja amb l'arrencada en xarxa, però s'inclou aquí perquè un cop que la configuració es porta a terme, es tracta d'una forma molt convenient per provar i desplegar imatges per a l'arrencada en xarxa local sense la molèstia de tractar amb els dispositius de les imatges.

    Al llarg del capítol, sovint es fa referència als noms dels fitxers produïts per defecte per live-build. Si es descarrega una imatge prefabricada, els noms dels fitxers poden ser direrents.

    4.1 Què és un sistema viu?

    Un sistema viu és un sistema operatiu que arrenca en un equip des d'un dispositiu extraïble, com un CD-ROM o una memòria USB o des d'una xarxa, a punt per fer servir sense cap tipus d'instaŀlació en la unitat(s) habitual(s), amb una configuració automàtica feta en temps d'execució (veure Termes).

    Amb Debian Live, és un sistema operatiu Debian GNU/Linux, construït per una de les arquitectures suportades (actualment amd64 i i386). Conté les següents parts:

  • Imatge del nucli Linux, generalment s'anomena vmlinuz*
  • Imatge del disc RAM inicial (initrd): un disc RAM configurat per a l'arrencada de Linux, que conté els mòduls que possiblement es necessitaran per muntar la imatge del sistema i algunes seqüències d'ordres per fer-ho.
  • Imatge del sistema: Imatge del sistema de fitxers del sistema operatiu. Normalment, s'utilitza un sistema de fitxers comprimit SquashFS per minimitzar la mida de la imatge Debian Live. Tenir en compte que és de només lectura. Així, durant l'arrencada, el sistema Debian Live utilitzarà el disc RAM i un mecanisme de "unió" per permetre l'escriptura de fitxers en el sistema en funcionament. No obstant això, totes les modificacions es perdran al apagar l'equip si no és que s'utilitza la persistència opcional (vegeu Persistència).
  • Carregador d'arrencada : Una petita peça de codi dissenyat per arrencar des del medi triat, possiblement presentant un indicador d'arrencada o un menú per permetre la selecció d'opcions/configuració. Carrega el nucli de Linux i el seu initrd per funcionar amb un sistema de fitxers del sistema associat. Es poden utilitzar diverses solucions, en funció del medi de destinació i el format del sistema de fitxers que conté els components esmentats anteriorment: isolinux per arrencar des de CD o DVD en format ISO9660, syslinux per una unitat USB o HDD que s'iniciarà des de particions VFAT, extlinux per particions ext2/3/4 i btrfs, pxelinux per PXE netboot, GRUB per particions ext2/3/4, etc.
  • Es pot utilitzar live-build per construir la imatge del sistema amb especificacions pròpies, configurar un nucli de Linux, el initrd, i un carregador d'arrencada per executar-los, tot això en un format depenent del medi (imatge ISO9660, imatge de disc, etc.).

    4.2 Descàrrega d'imatges prefabricades

    Si bé l'objectiu d'aquest manual és el desenvolupament i la construcció d'imatges en viu pròpies, es pot simplement voler provar una de les nostres imatges prefabricades, ja sigui com una introducció al seu ús o a la construcció d'imatges personalitzades. Aquestes imatges estan construïdes utilitzant el nostre repositori git live-images i les versions oficials estables es publiquen a ‹http://www.debian.org/CD/live/›. A més, les versions antigues i les futures, i les imatges no oficials que contenen microprogramari i controladors no lliures estan disponibles a ‹http://live.debian.net/cdimage/release/›.

    4.3 Ús del servei de construcció d'imatges en viu web

    Com un servei a la comunitat, oferim un servei web capaç de construïr imatges en viu a ‹http://live-build.debian.net/›. Aquest lloc es mantingut sobre una base del millor esforç. És a dir, encara que ens esforcem per mantenir-lo al dia i que estigui operatiu en tot moment, i de fer anuncis d'interrupcions importants del servei, no podem garantir una disponibilitat del 100% o una creació d'imatges ràpida. Tanmateix, el servei pot tenir, de tant en tant, problemes que triguin algun temps en resoldre's. Si es té problemes o preguntes sobre aquest servei, posar-se en contacte amb nosaltres, proporcionant l'enllaç a la pàgina web de la imatge construïda.

    4.3.1 Ús i advertències sobre el servei web

    La interfície web actualment no pot prevenir l'ús de combinacions d'opcions no vàlides, i en particular, quan el canvi d'una opció que normalment (és a dir, utilitzant live-build directament) canviaria els valors predeterminats d'altres opcions que figuren en el formulari de la web, el constructor web no canvia aquests valors predeterminats. En particular, si es canvia --architectures del valor per defecte i386 a amd64, s'ha de canviar l'opció corresponent --linux-flavours del valor per defecte 486 a amd64. Veure la pàgina del manual lb_config per a la versió de live-build instaŀlada al constructor web per més detalls. El nombre de la versió de live-build apareix a la part inferior de la pàgina web.

    El càlcul de temps donat pel constructor web és només una estimació aproximada i pot no reflectir acuradament el temps que realment es necessita per finalitzar la construcció d'una imatge. Tenir en compte que aquesta estimació tampoc s'actualitza tal i com va passant el temps. Cal tenir una mica de paciència. No tornar a carregar la pàgina després de enviar la proposta de construcció, ja que això pot tornar a reenviar una nova petició amb els mateixos paràmetres. Posar-se en contacte amb nosaltres si no es rep la notificació de la construcció un cop que s'estigui segur que s'ha esperat prou i verificat que la notificació per correu electrònic no ha anat a parar al spam.

    El servei web està limitat en el tipus d'imatges que es poden construir. Això el manté simple i eficient d'utilitzar i mantenir. Si es desitja realitzar personalitzacions que no es contemplen en la interfície web, a la resta d'aquest manual s'explica com crear imatges pròpies amb live-build.

    4.4 Primers passos: construcció d'una imatge ISO híbrida

    Independentment del tipus d'imatge, s'haurà de fer els mateixos passos bàsics per construir una imatge cada vegada. Com a primer exemple, crear un directori de treball, canviar a aquest directori i executar la següent seqüència d'ordres live-build per crear una imatge ISO híbrida de base que conté només el sistema per defecte de Debian sense X.org. És adequat per gravar en un CD o DVD, i també per copiar en una memòria USB.

    El nom del directori de treball és absolutament indiferent, però si es fa un cop d'ull als exemples utilitzats a live-manual, és una bona idea utilitzar un nom que ajudi a identificar la imatge amb que s'està treballant en cada directori, especialment si s'està treballant o experimentant amb diferents tipus d'imatges. En aquest cas, anem a construir un sistema per defecte així que l'anomenarem, per exemple, live-default.

    $ mkdir live-default && cd live-default

    Aleshores, executar l'ordre lb config. Això crearà una jerarquia «config/» en el directori actual per ser utilitzada per altres ordres:

    $ lb config

    Aquí no es passa cap paràmetre a lb config, per tant s'utilitzaran les opcions per defecte. Veure L'ordre lb config per més detalls.

    Ara que la jerarquia «config/» ja existeix, crear la imatge amb l'ordre lb build:

    # lb build

    Aquest procés tardarà una mica, depenent de la velocitat del ordinador i de la connexió de la xarxa. Quan hagi acabat, ha d'haver un fitxer imatge binary.hybrid.iso, a punt per ser utilitzar, en el directori actual.

    4.5 Usar una imatge ISO híbrida en viu

    Després de la construcció o la descàrrega d'una imatge ISO híbrida, que pot ser obtinguda a ‹http://www.debian.org/CD/live/›, el següent pas habitual és preparar el dispositiu per a l'arrencada, ja sigui medis òptics com un CD-R(W) o DVD-R(W) o una memòria USB.

    4.5.1 Gravar una imatge ISO en un medi físic

    Gravar una imatge ISO és fàcil. Simplement cal instaŀlar xorriso i utilitzar-lo des de la línia d'ordres per gravar la imatge. Per exemple:

    # apt-get install xorriso

    $ xorriso -as cdrecord -v dev=/dev/sr0 blank=as_needed binary.hybrid.iso

    4.5.2 Còpiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu USB

    Les imatges ISO preparades amb xorriso, és poden copiar directament a una memòria USB utilitzant el programa dd o un altre d'equivalent. Connectar una memòria USB amb una mida prou gran per al fitxer de la imatge i determinar quin dispositiu és, que d'ara endavant anomenarem ${USBSTICK}. Aquest és el dispositiu de la memòria com per exemple /dev/sdb, no una partició, com ara /dev/sdb1! Es pot trobar el nom del dispositiu correcte mirant la sortida de dmesg després de connectar la memòria usb o encara millor, ls -l /dev/disk/by-id.

    Quan s'estigui segur de tenir el nom del dispositiu correcte, utilitzar l'ordre dd per a copiar la imatge a la memòria. Fent això es perdran definitivament tots els continguts anteriors de la memòria usb!

    $ dd if=binary.hybrid.iso of=${USBSTICK}

    4.5.3 Utilitzar l'espai lliure en una memòria USB

    Per poder utilitzar l'espai que queda lliure després de copiar binary.hybrid.iso en un dispositiu USB, utilitzar una eina de particionament com gparted o parted per crear una nova partició. La primera partició serà utilitzada pel sistema Debian Live.

    # gparted ${USBSTICK}

    Després de crear la partició, on ${PARTITION} és el nom de la partició, com ara /dev/sdb2, s'ha de crear un sistema de fitxers. Una opció possible seria ext4.

    # mkfs.ext4 ${PARTITION}

    Nota: Si es vol utilitzar l'espai addicional amb Windows, pel que sembla, aquest sistema operatiu normalment no pot accedir a altres particions més que a la primera. Algunes solucions a aquest problema han estat discutides a la nostra llista de correu, però sembla que no hi ha respostes fàcils.

    Recordar: Cada vegada que s'instaŀli una nova binary.hybrid.iso al dispositiu, es perdran totes les dades perquè la taula de particions se sobreescriu amb el contingut de la imatge, de manera que es assenyat fer una còpia de seguretat de la partició addicional per restaurar les dades de nou després d'actualitzar la imatge en viu.

    4.5.4 Arrencar el medi en viu

    La primera vegada que s'arrenqui el medi en viu, ja sigui des de CD, DVD, memòria USB, o PXE, pot ser necessaria alguna petita configuració al BIOS del ordinador en primer lloc. Atès que les BIOS varien molt en les seves funcions i dreceres de teclat, no podem entrar en el tema en profunditat aquí. Algunes BIOS proporcionen una tecla per obrir un menú de dispositius d'arrencada, que és la manera més fàcil si es troba disponible al sistema. En cas contrari, cal entrar al menú de configuració del BIOS i canviar l'ordre d'arrencada per situar el dispositiu del sistema en viu abans que el dispositiu d'arrencada normal.

    Després d'arrencar des del dispositiu, es veurà un menu d'inici. Si es prem «entrer» el sistema s'iniciarà amb l'entrada Live i les seves opcions per defecte. Per obtenir més informació sobre les opcions d'arrencada, llegir «l'ajuda» (help) al menú i també les pàgines del manual de live-boot i live-config que es troben dins del sistema en viu.

    Suposant que s'ha seleccionat Live i s'ha arrencat una imatge d'escriptori per defecte, després que els missatges d'arrencada hagin passat s'haurà iniciat una sessió com a usuari user i es veurà un escriptori, a punt per ser utilitzat. Si s'ha arrencat una imatge de només consola, com les imatges prefabricades, standard o rescue s'iniciarà una sessió com a usuari user i es veurà el indicador de la shell, a punt per ser utilitzat.

    4.6 Utilitzar una màquina virtual per fer proves

    Pot ser un gran estalvi de temps per al desenvolupament d'imatges en viu executar-les en una màquina virtual (VM). Això no està exempt d'advertiments:

  • L'execució d'una màquina virtual requereix de suficient memòria RAM, tant per al sistema operatiu convidat i l'amfitrió i es recomana una CPU amb suport de maquinari per a la virtualització.
  • Hi ha algunes limitacions inherents a l'execució en una màquina virtual, per exemple, rendiment de vídeo pobre, opcions limitadades de maquinari emulat.
  • En el desenvolupament per a un maquinari específic, no hi ha cap substitut millor que el propi maquinari.
  • De tant en tant hi ha errors que només sorgeixen durant l'execució en una màquina virtual. En cas de dubte, comprovar la imatge directament al maquinari.
  • Sempre que es pugui treballar dins d'aquestes limitacions, examinar el programari de màquina virtual disponible i triar un que sigui adequat per a les necessitats pròpies.

    4.6.1 Provar una imatge ISO amb QEMU

    La màquina virtual més versàtil dins Debian és QEMU. Si el processador té suport de maquinari per a la virtualització, utilitzar el paquet qemu-kvm; la descripció del paquet qemu-kvm enumera breument els requisits.

    Primer, instaŀlar qemu-kvm si el processador ho suporta. Si no, instaŀlar qemu, en aquest cas el nom del programa és qemu en lloc de kvm en els exemples següents. El paquet qemu-utils també és valuós per a la creació d'imatges de disc virtuals amb qemu-img.

    # apt-get install qemu-kvm qemu-utils

    Arrencar una imatge ISO és senzill:

    $ kvm -cdrom binary.hybrid.iso

    Veure les pàgines del manual per a més detalls

    4.6.2 Provar una imatge ISO amb virtualbox

    Per provar la ISO amb virtualbox:

    # apt-get install virtualbox virtualbox-qt virtualbox-dkms

    $ virtualbox

    Crear una nova màquina virtual, canviar els paràmetres d'emmagatzematge per utilitzar binary.hybrid.iso com unitat de CD/DVD i arrencar la màquina.

    Nota: Per provar sistemes vius que contenen X.org amb virtualbox, segurament es assenyat incloure el paquet del driver VirtualBox X.org, virtualbox-guest-dkms i virtualbox-guest-x11, en la configuració de live-build. En cas contrari, la resolució es limita a 800x600.

    $ echo "virtualbox-guest-dkms virtualbox-guest-x11" >> config/package-lists/my.list.chroot

    Per tal de fer que el paquet dkms funcioni, s'han d'instaŀlar també les capçaleres del nucli per la variant del nucli de la imatge. En lloc d'enumerar manualment el paquet linux-headers correcte en la llista de paquets creat anteriorment, la selecció del paquet adequat es pot fer automàticament amb live-build.

      $ lb config --linux-packages "linux-image linux-header"

    4.7 Construir i utilitzar una imatge HDD

    Construir una imatge HDD és similar a una ISO híbrida en tots els aspectes, excepte que s'especifica -b hdd, que el nom del fitxer resultant és binary.img i que no es pot gravar en medis òptics. És adequada per arrencar des de dispositius USB, discs durs USB, i altres dispositius d'emmagatzematge portàtils. Normalment, una imatge ISO híbrida es pot utilitzar per aquest propòsit en el seu lloc, però si el BIOS no maneja adequadament les imatges híbrides, cal utilitzar una imatge HDD.

    Nota: si s'ha creat una imatge ISO híbrida amb l'exemple anterior, s'haurà de netejar el directori de treball amb l'ordre lb clean (veure L'ordre lb clean):

    # lb clean --binary

    Executar l'ordre lb config com abans, excepte que aquesta vegada especificant el tipus d'imatge HDD:

    $ lb config -b hdd

    Ara construir la imatge amb l'ordre lb build:

    # lb build

    Quan la construcció acabi, hauria d'haver un fitxer binary.img al directori actual.

    La imatge binària generada conté una partició VFAT i el carregador d'arrencada syslinux, llestos per ser escrits directament a una memòria USB. Un cop més, donat que l'ús d'una imatge HDD és com utilitzar una imatge ISO híbrida en un USB, seguir les instruccions de Usar una imatge ISO híbrida en viu, però amb el nom de fitxer binary.img en lloc de binary.hybrid.iso.

    Igualment, per provar una imatge HDD amb Qemu, instaŀlar qemu com s'ha descrit anteriorment a Provar una imatge ISO amb QEMU. A continuació, executar kvm o qemu, segons la versió instaŀlada al sistema amfitrió, especificant binary.img com a primer disc dur.

    $ kvm -hda binary.img

    4.8 Construir una imatge netboot

    La següent seqüència d'ordres crearà una imatge netboot bàsica que conté el sistema per defecte de Debian sense X.org. És adequada per a l'arrencada en xarxa.

    Nota: si s'ha realitzat algun dels exemples anteriors, s'haurà de netejar el directori de treball amb l'ordre lb clean:

    # lb clean

    En aquest cas concret, un lb clean --binary no seria insuficient per netejar les etapes necessàries. La causa d'això és que en les configuracions d'arrencada en xarxa, es necessita una configuració initramfs diferent que live-build realitza automàticament quan es construeixen imatges netboot. Ja que la creació del initramfs pertany a l'etapa chroot, fer el canvi a netboot en un directori de construcció existent significa reconstruir l'etapa chroot també. Per tant, s'ha de fer un lb clean (que eliminarà l'etapa chroot, també).

    Executar l'ordre següent per configurar la imatge per arrencar en xarxa:

    $ lb config -b netboot --net-root-path "/srv/debian-live" --net-root-server "192.168.0.1"

    A diferència de les imatges ISO i HDD, l'arrencada en xarxa no serveix el sistema de fitxers al client, per tant els fitxers han de ser servits a través de NFS. Amb lb config es poden elegir diferents sistemes de fitxers de xarxa. Les opcions --net-root-path i --net-root-server especifiquen la ubicació i el servidor, respectivament, del servidor NFS on es troba la imatge del sistema de fitxers a l'hora d'arrencar. Assegurar-se que aquests s'ajusten als valors adequats per la xarxa i el servidor.

    Ara construir la imatge amb l'ordre lb build:

    # lb build

    En l'arrencada en xarxa, el client executa una petita peça de programari que normalment es troba a la EPROM de la targeta Ethernet. Aquest programa envia una petició DHCP per obtenir una adreça IP i la informació sobre què fer a continuació. Per regla general, el següent pas és aconseguir un carregador d'arrencada de més alt nivell a través del protocol TFTP. Podria ser GRUB, pxelinux o fins i tot arrencar directament a un sistema operatiu com Linux.

    Per exemple, si es descomprimeix el arxiu binary.netboot.tar generat al directori /srv/debian-live, es trobarà la imatge del sistema de fitxers a live/filesystem.squashfs i el nucli, initrd i carregador d'arrencada pxelinux a tftpboot/debian-live/i386.

    Ara hem de configurar els tres serveis al servidor per l'arrencada en xarxa: el servidor DHCP, servidor TFTP i el servidor NFS.

    4.8.1 Servidor DHCP

    S'ha de configurar el servidor DHCP de la xarxa per assegurar-se que dona una adreça IP per al client del sistema d'arrencada en xarxa, i per anunciar la ubicació del carregador d'arrencada PXE.

    Heus aquí un exemple per servir d'inspiració, escrit per al servidor ISC DHCP isc-dhcp-server al fitxer de configuració /etc/dhcp/dhcpd.conf:

    # /etc/dhcp/dhcpd.conf - configuration file for isc-dhcp-server

    ddns-update-style none;

    option domain-name "example.org";
    option domain-name-servers ns1.example.org, ns2.example.org;

    default-lease-time 600;
    max-lease-time 7200;

    log-facility local7;

    subnet 192.168.0.0 netmask 255.255.255.0 {
       range 192.168.0.1 192.168.0.254;
       next-server servername;
       filename "pxelinux.0";
    }

    4.8.2 Servidor TFTP

    Aquest serveix el nucli i el disc ram inicial per al sistema en temps d'execució.

    S'ha d'instaŀlar el paquet tftpd-hpa. Aquest pot servir tots els fitxers continguts dins d'un directori arrel, per regla general /srv/tftp. Per tal que es serveixin els fitxers dins de /srv/debian-live/tftpboot, s'ha d'executar com a superusuari la següent ordre:

    # dpkg-reconfigure -plow tftpd-hpa

    i omplir el nou directori del servidor tftp quan ho hàgim de fer.

    4.8.3 Servidor NFS

    Un cop l'ordinador ha descarregat, ha arrencat el nucli de Linux i ha carregat el initrd, intentarà muntar la imatge del sistema de fitxers en viu a través d'un servidor NFS.

    S'ha d'instaŀlar el paquet nfs-kernel-server

    Llavors, fer que la imatge del sistema de fitxers estigui disponible a través de NFS afegint una línia com la següent a /etc/exports:

    /srv/debian-live *(ro,async,no_root_squash,no_subtree_check)

    i informar al servidor NFS sobre aquesta nova exportació amb la següent ordre:

    # exportfs -rv

    La configuració d'aquests tres serveis pot ser una mica difícil. És possible que es necessiti una mica de paciència per aconseguir que tots tres funcionin plegats. Per obtenir més informació, veure el wiki de syslinux a ‹http://www.syslinux.org/wiki/index.php/PXELINUX› o la secció TFTP Net Booting al Manual del Instaŀlador de Debian a ‹http://d-i.alioth.debian.org/manual/en.i386/ch04s05.html›. Això pot ajudar, ja que els seus processos són molt similars.

    4.8.4 Com provar l'arrencada en xarxa

    La creació d'imatges d'arrencada en xarxa es senzilla amb live-build, però provar les imatges en màquines físiques pot costar molt de temps.

    Per fer la nostra vida més fàcil, podem utilitzar la virtualització.

    4.8.5 Qemu
  • Instaŀlar qemu, bridge-utils, sudo.
  • Editar /etc/qemu-ifup:

    #!/bin/sh
    sudo -p "Password for $0:" /sbin/ifconfig $1 172.20.0.1
    echo "Executing /etc/qemu-ifup"
    echo "Bringing up $1 for bridged mode..."
    sudo /sbin/ifconfig $1 0.0.0.0 promisc up
    echo "Adding $1 to br0..."
    sudo /usr/sbin/brctl addif br0 $1
    sleep 2

    Descarregar o crear un grub-floppy-netboot.

    Llançar qemu amb "-net nic,vlan=0 -net tap,vlan=0,ifname=tun0"

    5. Descripció general de les eines

    Aquest capítol conté un resum de les tres eines principals utilitzades en la construcció dels sistemes Debian Live: live-build, live-boot i live-config.

    5.1 El paquet live-build

    live-build és un conjunt de scripts per crear sistemes Debian Live. Aquests scripts també s'anomenen «ordres».

    La idea darrere de live-build és ser un marc que utilitza un directori de configuració per automatitzar completament i personalitzar tots els aspectes de la construcció d'una imatge en viu.

    Molts conceptes són similars als utilitzats per crear paquets Debian amb debhelper:

  • Els scripts tenen una ubicació central per a la configuració del seu funcionament. Amb debhelper aquest és el subdirectori debian/ d'un arbre de paquets. Per exemple, dh_install buscarà, entre altres, un fitxer anomenat debian/install per determinar quins fitxers han d'existir en un paquet binari en particular. De la mateixa manera, live-build emmagatzema la seva configuració per complet sota un subdirectori config/.
  • Els scripts són independents - és a dir, sempre és segur executar cada ordre.
  • A diferència de debhelper, live-build conté una eina per generar un directori de configuració en esquelet, lb config. Això podria ser considerat similar a eines com ara dh-make. Per obtenir més informació sobre lb config, veure L'ordre lb config.

    La resta d'aquesta secció descriu les tres ordres més importants:

  • lb config: Responsable de crear un directori de configuració per al sistema en viu. Consultar L'ordre lb config per més informació.
  • lb build: Responsable d'iniciar la creació d'un sistema en viu. Consultar L'ordre lb build per a més informació.
  • lb clean: Responsable d'eliminar parts de la construcció d'un sistema viu. Consultar L'ordre lb clean per a més informació.
  • 5.1.1 L'ordre lb config

    Com s'ha dit a live-build, les seqüències d'ordres que formen part de live-build llegeixen la seva configuració amb l'ordre source d'un únic directori anomenat config/. Com la construcció d'aquest directori a mà, seria molt costós i propens a errors, es pot utilitzar l'ordre lb config per crear carpetes de configuració en esquelet.

    Executar lb config sense arguments crea un subdirectori config/ que s'omple amb alguns paràmetres per defecte, i un arbre en esquelet de subdirectoris auto/.

    $ lb config
    [2013-01-01 09:14:22] lb_config
    P: Considering defaults defined in /etc/live/build.conf
    P: Creating config tree for a debian/i386 system

    Utilitzar lb config sense cap tipus d'arguments seria convenient per als usuaris que necessiten una imatge molt bàsica, o que tinguin la intenció de proporcionar una configuració més completa més tard mitjançant auto/config (Veure Gestió d'una configuració per més detalls).

    Normalment, s'haurà d'especificar algunes opcions. Per exemple, per especificar quina distribució es vol construir mitjançant el seu nom en clau:

    $ lb config --distribution sid

    És possible especificar diverses opcions, com ara:

    $ lb config --binary-images netboot --bootappend-live "boot=live config hostname=live-host username=live-user" ...

    Una llista completa d'opcions està disponible a la pàgina del manual lb_config.

    5.1.2 L'ordre lb build

    L'ordre lb build llegeix la configuració del directori config/. A continuació, executa les ordres de nivell inferior necessàries per construir el sistema en viu.

    5.1.3 L'ordre lb clean

    L'ordre lb clean s'encarrega d'eliminar diverses parts d'una construcció per que altres construccions posteriors puguin començar des d'un estat net. Per defecte, es netegen les etapes chroot, binary i source, però la caché es manté intacta. A més, es poden netejar etapes individuals. Per exemple, si s'han fet canvis que només afecten a la fase binary, utilitzar lb clean --binary abans de construir un nou binary. Veure la pàgina del manual de lb_clean per a una llista completa d'opcions.

    5.2 El paquet live-boot

    live-boot és un conjunt de scripts per proporcionar hooks a initramfs-tools, que s'utilitzen per generar un initramfs capaç d'arrencar sistemes vius, com ara els creats per live-build. Això inclou les ISOs de Debian Live, netboot tarballs i imatges per a memòries USB.

    En el moment d'arrencar, buscarà medis de només lectura que continguin un directori /live/ on s'emmagatzema un sistema de fitxers arrel (sovint una imatge de un sistema de fitxers comprimit squashfs). Si el troba, crearà un entorn d'escriptura, utilitzant aufs, per que puguin arrencar sistemes com Debian o similars.

    Més informació sobre ramfs inicial a Debian es pot trobar al Debian Linux Kernel Handbook ‹http://kernel-handbook.alioth.debian.org/› al capítol sobre initramfs.

    5.3 El paquet live-config

    live-config consta dels scripts que s'executen durant l'arrencada després de live-boot per a configurar el sistema en viu de forma automàtica. S'ocupa de tasques com ara l'establiment de les locales, el nom d'amfitrió, la zona horària, crear l'usuari en viu, l'inhibició de tasques de cron i l'inici automàtic de sessió per l'usuari en viu.

    6. Gestió d'una configuració

    En aquest capítol s'explica com gestionar una configuració d'un sistema en viu des de la seva creació inicial, a través de revisions i versions successives de tant el programari live-build com de la imatge en viu en si mateixa.

    6.1 Gestionar canvis en la configuració

    Les configuracions de sistemes en viu poques vegades són perfectes al primer intent. Passar opcions a lb config des de la línea d'ordres pot estar be per construir una imatge una vegada, però és més típic revisar aquestes opcions i construir de nou fins que se'n estigui satisfet. Per donar suport a aquests canvis, es poden utilitzar scripts auto que assegurin que la configuració es manté en un estat consistent.

    6.1.1 Per què utilitzar scripts auto? Què fan?

    L'ordre lb config emmagatzema les opcions que se li passen als fitxers de config/*, juntament amb moltes altres opcions que estan establertes als valors per defecte. Si s'executa un cop més, lb config no es restablirà cap de les opcios dependents basades en les opcions inicials. Així, per exemple, si s'executa lb config de nou amb un nou valor per --distribution, totes les opcions que en depenen que es van omplir per a la distribució per defecte ja no poden funcionar amb la nova. Aquests fitxers no estan destinats a ser llegits o editats. S'emmagatzemen els valors de més de cent opcions, i ningú pot veure les opcions que s'han especificat realment. I finalment, si s'executa lb config i a continuació s'actualitza live-build i el nom d'una opció canvia, config/* encara contindrà les variables de l'opció vella que ja no són vàlides.

    Per totes aquestes raons, els scripts auto/* ens fan la vida més fàcil. Són simples embolcalls per les ordres lb config, lb build i lb clean dissenyats per ajudar a gestionar una configuració. Només cal crear un script auto/config que contingui totes les opcions que es desitgin per a lb config, i un auto/clean que elimini els fitxers que continguin diversos valors de variables de configuració, i el script auto/build guarda un build.log de cada construcció. Cada vegada que s'executi l'ordre lb corresponent, aquests fitxers seran executats automàticament. L'ús d'aquests scripts assegurarà que la configuració sigui més senzilla de llegir i que guardi una coherència interna d'una reversió a una altra. A més a més serà més fàcil identificar i solucionar les opcions que s'han de canviar al actualitzar d'una versió de live-build a la següent després de llegir la documentació.

    6.1.2 Utilitzar scripts auto d'exemple

    Per a més comoditat, live-build ve amb uns scripts d'exemple per copiar i editar. Iniciar una nova configuració per defecte, i a continuació, copiar els exemples:

    $ mkdir mylive && cd mylive && lb config
    $ cp /usr/share/doc/live-build/examples/auto/* auto/

    Editar auto/config, afegint les opcions més adients. Per exemple:

    #!/bin/sh
    lb config noauto \
         --architectures i386 \
         --linux-flavours 686-pae \
         --binary-images hdd \
         --mirror-bootstrap http://ftp.ch.debian.org/debian/ \
         --mirror-binary http://ftp.ch.debian.org/debian/ \
         "${@}"

    Ara, cada vegada que s'utilitzi lb config, auto/config restablirà la configuració basada en aquestes opcions. Quan es vulgui fer canvis, editar les opcions d'aquest fitxer en lloc de passar-les a lb config. Quan s'utilitza lb clean, auto/clean netejarà els fitxers de config/* juntament amb els altres productes de construcció. I, finalment, quan s'utilitza lb build, es crea un log de la construcció mitjançant auto/build anomenat build.log.

    Nota: Aquí s'utilitza un paràmetre especial noauto per suprimir un altra crida a auto/config, la qual cosa impedeix la recursivitat infinita. Assegurar-se de no eliminarlo accidentalment fent canvis. També, tenir cura de que quan es divideix l'ordre lb config a través de diverses línies per facilitar la lectura, com es mostra en l'exemple anterior, no s'oblidi la barra invertida (\) al final de cada línia que segueix a la següent.

    6.2 Clonar una configuració publicada via Git

    Utilitzar l'opció lb config --config per clonar un repositori Git que contingui una configuració de Debian Live. Si es vol basar la configuració en un repositori mantingut pel projecte Debian Live, mirar el repositori a ‹http://live.debian.net/gitweb/› amb el nom live-images sota el títol Packages. Aquest repositori conté les configuracions per les imatges prefabricades de Debian Live.

    Per exemple, per construir una imatge de rescat, utilitzar el repositori live-images de la manera següent:

    $ mkdir live-images && cd live-images
    $ lb config --config git://live.debian.net/git/live-images.git
    $ cd images/rescue

    Editar auto/config i qualsevol altra cosa necessària dins l'arbre config per satisfer les necessitats pròpies. Per exemple, per fer les imatges prefabricades no oficials que contenen paquets de la secció non-free simplement s'afegeix --archive-areas "main contrib non-free".

    Si es desitja, es pot definir una drecera en la configuració de Git, afegint el següent a ${HOME}/.gitconfig:

    [url "git://live.debian.net/git/"]
             insteadOf = ldn:

    Això permet utilitzar ldn: en qualsevol lloc on cal especificar la direcció d'un repositori git. També es pot omitir el sufix .git, i així, començar una nova imatge amb aquesta configuració és tan fàcil com:

    $ lb config --config ldn:live-images

    Clonar tot el repositori live-images còpia les configuracions utilitzades per diverses imatges. Si es vol construir una imatge diferent després d'haver acabat amb la primera, canviar a un altre directori i un altre cop i, opcionalment, fer els canvis per adaptar-les a les necessitats pròpies.

    En qualsevol cas, recordar que cada vegada que s'ha de construir una imatge, s'ha de fer com a superusuari: lb build

    7. Visió general de la personalització

    En aquest capítol s'ofereix una visió general de les diverses formes en què es pot personalitzar un sistema Debian Live.

    7.1 Configuració durant la construcció vs. durant l'arrencada

    La configuració de un sistema en viu es divideix en opcions en temps de construcció que són les opcions que s'apliquen durant la seva creació i les opcions d'arrencada del sistema que s'apliquen durant l'arrencada. Les opcions d'arrencada es divideixen en les què ocorren al principi de l'arrencada, aplicades pel paquet live-boot, i les que ocorren més tard en l'arrencada, aplicades per live-config. Qualsevol opció durant l'arrencada pot ser modificada per l'usuari, especificant-la a l'indicador d'arrencada. La imatge també pot ser construïda amb els paràmetres d'arrencada per defecte perquè els usuaris puguin simplement arrencar el sistema en viu sense especificar cap altra opció, ja que tots els valors per defecte són adequats. En particular, l'argument lb --bootappend-live consta de les opcions de línia d'ordres per defecte del nucli per al sistema en viu, com ara la persistència, la distribució del teclat o la zona horària. Veure Personalització de l'entorn local i el llenguatge, per exemple.

    Les opcions de configuració durant la construcció es descriuen a la pàgina del manual de lb config. Les opcions durant l'arrencada es descriuen a les pàgines del manual de live-boot i live-config. Malgrat que els paquets live-boot i live-config s'instaŀlen en el sistema en viu que s'està construint, és recomana instaŀlar-los en el sistema de construcció per tenir una referència fàcil quan s'està treballant en la configuració. És segur fer-ho, ja que cap dels scripts continguts en ells s'executen a menys que el sistema s'hagi configurat com a sistema viu.

    7.2 Etapes de la construcció

    El procés de construcció es divideix en etapes, amb personalitzacions diferentes aplicades successivament en cada una. La primera etapa que s'executa es la fase bootstrap. Aquesta és la fase inicial de poblar el directori chroot amb paquets per fer un sistema Debian bàsic. Això és seguit per l'etapa chroot, que completa la construcció del directori chroot, omplint-lo amb tots els paquets que s'indiquen en la configuració, juntament amb qualsevol altre material. La majoria de personalitzacions dels continguts es produeixen en aquesta etapa. L'etapa final de preparació de la imatge en viu és l'etapa binary, quan es construeix una imatge capaç d'arrencar, amb el contingut del directori chroot per construir el sistema de fitxers arrel per al sistema en viu, i que inclou el programa de instaŀlació i qualsevol altre material addicional en el medi de destinació fora del sistema de fitxers del sistema en viu. Després de construir la imatge en viu, si està habilitat, s'inclou el codi font original a l'etapa source.

    Dins de cadascuna d'aquestes etapes, hi ha una seqüència particular en la qual s'apliquen les ordres. Això es fa de manera que es garanteixi que les personalitzacions es poden superposar de manera raonable. Per exemple, dins l'etapa chroot, les preconfiguracions (preseeds) s'apliquen abans que s'instaŀlin els paquets, els paquets s'instaŀlen abans que es copiïn els fitxers locals, i els ganxos s'executen més tard, després que tots els materials estiguin al seu lloc.

    7.3 Suplementar lb config amb fitxers

    Encara que lb config crea una configuració en esquelet al directori config/, per aconseguir els objectius, pot ser necessari proporcionar fitxers addicionals en els subdirectoris de config/. Depenent d'on s'emmagatzemen els fitxers en la configuració, poden ser copiats en el sistema de fitxers del sistema en viu o en el sistema de fitxers de la imatge binària, o es pot proporcionar configuracions en temps de construcció del sistema que serien engorroses de passar com opcions de línia d'ordres. Es pot incloure coses com ara llistes personalitzades de paquets, art personalitzat o scripts ganxo per ser executats ja sigui en temps de construcció o en temps d'arrencada, augmentant la flexibilitat ja considerable de debian-live amb codi propi.

    7.4 Tasques de personalització

    Els següents capítols s'organitzen pel tipus de tasques de personalització que els usuaris solen realitzar: Personalització de la instaŀlació de paquets, Personalització dels continguts i Personalització de l'entorn local i el llenguatge cobreixen només algunes de les coses que es poden fer.

    8. Personalització de la instaŀlació de paquets

    La personalització més bàsica d'un sistema Debian live pot ser la selecció dels paquets que seran inclosos en la imatge. Aquest capítol explica les diverses opcions de live-build per personalitzar la instaŀlació de paquets durant la construcció. Les opcions més importants que influeixen en els paquets que estan disponibles per ser instaŀlats en la imatge són les àrees de distribució i el arxiu. Per garantir velocitats de descàrrega decents, s'ha de triar un mirall de distribució proper. També es pot incloure repositoris de backports, paquets experimentals o personalitzats, o incloure paquets directament com si fossin fitxers. Es poden definir llistes de paquets, incloent-hi els metapaquets que instaŀlaran diversos paquets relacionats alhora, com ara paquets per a un ordinador d'escriptori o un llenguatge en particular. Finalment, una sèrie d'opcions donen un cert control sobre apt o si es prefereix aptitude, quan s'instaŀlen els paquets durant la construcció. Això pot ser útil si s'utilitza un proxy, es vol desactivar la instaŀlació de paquets recomanats per estalviar espai, o hi ha la necessitat de controlar quines versions dels paquets s'instaŀlen mitjançant la tècnica pinning d'APT, per nomenar algunes possibilitats.

    8.1 Fonts dels paquets
    8.1.1 Distribució, àrees d'arxiu i mode

    La distribució que es tria té una gran importància en els paquets que estan disponibles per incloure en una imatge en viu. Només cal especificar el nom en clau, que per defecte és wheezy per a la versió wheezy de live-build. Qualsevol distribució disponible a l'arxiu de Debian pot ser especificada pel seu nom en clau aquí. (Veure Termes per més detalls.) L'opció --distribution no només influeix en l'origen dels paquets dins l'arxiu, sinó que també instrueix a live-build per comportar-se segons sigui necessari per a construir cada distribució suportada. Per exemple, per construir la distribució unstable, sid, s'ha d'especificar:

    $ lb config --distribution sid

    A l'arxiu de la distribució, les àrees són les divisions principals de l'arxiu. A Debian, es tracta de main, contrib i non-free. Només main conté el programari que és part de la distribució Debian, per tant és el valor per defecte. Es poden especificar un o més valors, per exemple:

    $ lb config --archive-areas "main contrib non-free"

    És dona suport experimental a alguns derivats de Debian a través de l'opció --mode. Per defecte, aquesta opció és debian però només si s'està construint en un sistema Debian o en un sistema desconegut. Si s'especifica amb lb config que es vol construir un dels derivats suportats alehores es modificaran les opcions per crear aquest derivat. Si per exemple s'utilitza lb config amb el mode ubuntu, s'utilitzarà el nom de la distribució i les àrees dels arxius del derivat especificat en lloc dels de Debian. El «mode» també modifica el comportament de live-build per adaptar-lo als derivats.

    Nota: Els projectes per als quals s'han afegit aquests modes són els principals responsables de donar suport als usuaris d'aquestes opcions. El projecte Debian Live, al seu torn, dona suport de desenvolupament només sobre una base de millor esforç, basada en les informacions proporcionades pels projectes derivats ja que nosaltres no desenvolupem ni donem suport a aquests derivats.

    8.1.2 Miralls de distribució

    L'arxiu de Debian es replica a través d'una àmplia xarxa de miralls a tot el món perquè la gent de cada regió pugui triar un mirall proper amb la millor velocitat de descàrrega. Cadascuna de les opcions --mirror-* governa quin mirall de distribució s'utilitzarà en les diverses etapes de la construcció. Recordar de Etapes de la construcció que l'etapa bootstrap es quan el chroot s'omple inicialment per debootstrap amb un sistema mínim i l'etapa chroot és quan s'utilitza el chroot per a la construcció del sistema de fitxers del sistema en viu. D'aquesta manera, s'utilitzen els miralls corresponents per a aquestes etapes, i més tard, durant l'etapa binary s'utilitzen els valors --mirror-binary i --mirror-binary-security substituint qualsevol mirall utilitzat en una etapa anterior.

    8.1.3 Miralls de distribució utilitzats en temps de construcció

    Per establir els miralls de la distrubució utilitzats en temps de construcció perquè apuntin a una rèplica local, és suficient establir --mirror-bootstrap, --mirror-chroot-security i --mirror-chroot-backports de la manera següent.

    $ lb config --mirror-bootstrap http://localhost/debian/ \
              --mirror-chroot-security http://localhost/debian-security/ \
              --mirror-chroot-backports http://localhost/debian-backports/

    El mirall per al chroot, especificat per l'opció --mirror-chroot, per defecte pren el mateix valor que --mirror-bootstrap

    8.1.4 Miralls de distribució utilitzats en temps d'execució

    Les opcions --mirror-binary* governen els miralls de distribució que acaben a la imatge binària. Aquestes poden ser utilitzades per instaŀlar paquets addicionals mentre s'executa el sistema en viu. Els valors per defecte fan servir http.debian.net, un servei que tria un mirall geogràficament a prop en funció, entre altres coses, de la familia de la IP de l'usuari i de la disponibilitat del mirall. Aquesta és una opció adequada quan no es pot predir quin serà el millor mirall per tots els usuaris. O es pot especificar els valors propis com es mostra en l'exemple següent. Una imatge construïda a partir d'aquesta configuració només seria convenient per als usuaris en una xarxa on "mirror" és abastable.

    $ lb config --mirror-binary http://mirror/debian/ \
              --mirror-binary-security http://mirror/debian-security/ \
              --mirror-binary-backports http://mirror/debian-backports/

    8.1.5 Repositoris addicionals

    És possible afegir més repositoris, ampliant les opcions de paquets més enllà dels disponibles en la pròpia distribució de destinació. Aquests poden ser, per exemple, per backports, experimentals o paquets personalitzats. Per configurar repositoris addicionals, crear els fitxers config/archives/your-repository.list.chroot, i/o config/archives/your-repository.list.binary. Igual que amb les opcions --mirror-* aquest regeix els repositoris utilitzats en l'étapa chroot durant la construcció de la imatge, i a l'étapa binary, és a dir, per ser utilitzades quan s'executa el sistema en viu.

    Per exemple, config/archives/live.list.chroot permet instaŀlar paquets des del repositori d'instantànies de debian-live en el moment de construcció del sistema viu.

    deb http://live.debian.net/ sid-snapshots main contrib non-free

    Si s'afegeix la mateixa línia a config/archives/live.list.binary, el repositori sera afegit al directori /etc/apt/sources.list.d/ del sistema viu.

    Si aquests fitxers existeixen, són utilitzats de forma automàtica.

    També s'ha de posar la clau GPG utilitzada per signar el repositori en fitxers config/archives/your-repository.key.{binary,chroot}.

    En cas de necessitar un APT pinning personalitzat, es poden coŀlocar les preferències APT en fitxers config/archives/your-repository.pref.{binary,chroot}, que seran afegits automàticament al sistema en viu al directori /etc/apt/preferences.d/.

    Nota: Hi ha alguns repositoris de paquets preconfigurats que estan disponibles per facilitar la seva selecció a través de l'opció --archives, per exemple, per habilitar instantànies en viu, una simple ordre és suficient:

    $ lb config --archives live.debian.net

    8.2 Selecció dels paquets a instaŀlar

    Hi ha una sèrie de formes de triar els paquets que live-build instaŀlarà en la imatge, que abasta una varietat de necessitats diferents. Es pot simplement anomenar paquets individualment per instaŀlar en una llista de paquets. També es pot optar per utilitzar metapaquets a les llistes, o seleccionar-los utilitzant camps de control de fitxers de paquets. I, finalment, es poden copiar paquets com si fossin fitxers dins del arbre config/, que és un mètode que s'adapta perfectament a fer proves amb paquets nous o experimentals abans de afegirlos a un repositori.

    8.2.1 Llistes de paquets

    Les llistes de paquets són una forma eficaç d'expressar quins paquets han de ser instaŀlats. La sintaxi de la llista suporta seccions condicionals que fa que sigui fàcil construir llistes i adaptar-les per al propi ús en múltiples configuracions. Els noms dels paquets també poden ser injectats a la llista amb ajudants de l'intèrpret d'ordres en temps de construcció.

    Nota: El comportament de live-build a l'hora d'especificar un paquet que no existeix està determinat per la elecció que es faci de l'eina APT. Veure Elegir apt or aptitude per més detalls.

    8.2.2 Ús dels metapaquets

    La forma més senzilla per omplir la llista de paquets és utilitzar una tasca metapaquet mantinguda per una distribució. Per exemple:

    $ lb config
    $ echo task-gnome-desktop > config/package-lists/desktop.list.chroot

    Això reemplaça l'antic mètode de llistes predefinides de live-build 2.x. A diferència de les llistes predefinides, els metapaquets no són específics del projecte Debian Live. Per contra, són mantinguts per grups d'especialistes que treballen dins la distribució i per tant, reflecteixen el consens de cada grup sobre els paquets que serviran millor a les necessitats dels usuaris. A més, abasten una gamma molt més àmplia de casos d'ús que les llistes predefinides que substitueixen.

    Tots els metapaquets tenen el prefix task-, de manera que una forma ràpida de determinar quins estan disponibles (encara que pot contenir un grapat d'entrades falses que coincideixin amb el nom, però que no són metapaquets) és fer coincidir el nom del paquet amb:

    $ apt-cache search --names-only ^task-

    A més d'aquests, es troben altres metapaquets amb diverses finalitats. Alguns són subconjunts de paquets de tasques més àmplies, com gnome-core, mentre que altres són parts individuals especialitzades de un Debian Pure Blend, com els metapaquets education-*. Per obtenir una llista de tots els metapaquets que hi ha a l'arxiu, instaŀlar el paquet debtags i llistar tots els paquets amb l'etiqueta role::metapackage de la següent manera:

    $ debtags search role::metapackage

    8.2.3 Llistes locals de paquets

    Ja sigui afegint metapaquets a una llista, paquets individuals, o una combinació d'ambdós, totes les llistes de paquets locals s'emmagatzemen a config/package-lists/. Es pot utilitzar més d'una llista i això es presta molt bé als dissenys modulars. Per exemple, es pot decidir dedicar una llista a una elecció particular d'escriptori, l'altra a una coŀlecció de paquets relacionats que puguin ser fàcilment utilitzats al damunt d'un escriptori diferent. Això permet experimentar amb diferents combinacions de conjunts de paquets amb un mínim d'esforç, intercanviant llistes comunes entre els diferents projectes d'imatges en viu.

    Les llistes de paquets que es troben en aquest directori han de tenir el sufix .list per ser processades, i a més a més un sufix d'etapa adicional .chroot o .binary per indicar per a quina etapa és la llista.

    Nota: Si no s'especifica el sufix d'etapa, la llista s'utilitzarà per a ambdues etapes. Normalment, s'especifica .list.chroot de manera que els paquets només s'instaŀlaran al sistema de fitxers en viu i no hi haura una còpia extra del .deb en el medi.

    8.2.4 Llistes locals de paquets per l'etapa binary

    Per crear una llista per a l'etapa binary, crear un fitxer amb el sufix .list.binary a config/package-lists/. Aquests paquets no s'instaŀlen al sistema de fitxers en viu però s'inclouen en el medi en viu al directori pool/. Un ús típic d'aquesta llista seria amb una de les variants del instaŀlador non-live. Com s'ha esmentat anteriorment, si es vol que aquesta llista sigui la mateixa que la llista de l'etapa chroot, simplement utilitzar el sufix .list.

    8.2.5 Generar llistes de paquets

    De vegades passa que la millor manera de crear una llista és generar-la amb un script. Qualsevol línia que comença amb un signe d'exclamació indica una ordre que s'executarà dins del chroot quan la imatge es construeix. Per exemple, es podria incloure la línia ! grep-aptavail -n -sPackage -FPriority standard | sort en una llista de paquets per produir una llista ordenada de paquets disponibles amb Priority: standard.

    De fet, la selecció de paquets amb l'ordre grep-aptavail (del paquet dctrl-tools) és tan útil que live-build proporciona un script Packages d'ajuda per motius de comoditat. Aquest script accepta dos arguments: field i pattern. Per tant, es pot crear una llista amb els següents continguts:

    $ lb config
    $ echo '! Packages Priority standard' > config/package-lists/standard.list.chroot

    8.2.6 Ús de condicionals dins de les llistes de paquets

    Qualsevol de les variables de configuració de live-build emmagatzemades a config/* (menys el prefix LB_) poden ser utilitzades en sentències condicionals en les llistes de paquets. En general, això significa qualsevol opció lb config en lletres majuscules i amb guions canviats a guions baixos. Però a la pràctica, només tenen sentit les que influeixen en la selecció de paquets, com ara DISTRIBUTION, ARCHITECTURES o ARCHIVE_AREAS.

    Per exemple, per instaŀlar ia32-libs si s'especifica --architectures amd64:

    #if ARCHITECTURES amd64
    ia32-libs
    #endif

    És possible fer un test d'un nombre de valors, per exemple per instaŀlar memtest86+ si s'especifica --architectures i386 o --architectures amd64:

    #if ARCHITECTURES i386 amd64
    memtest86+
    #endif

    També es pot provar amb variables que poden contenir més d'un valor, per exemple, per instaŀlar vrms si s'especifica o contrib o non-free a través de l'opció --archive-areas:

    #if ARCHIVE_AREAS contrib non-free
    vrms
    #endif

    No és possible el anidament dels condicionals.

    8.2.7 Tasques d'escriptori i llenguatge

    Les tasques d'escriptori i el llenguatge són casos especials que necessiten una mica de planificació i configuració extra. Les imatges en viu són diferentes de les imatges de l'instaŀlador de Debian en aquest sentit. A l'instaŀlador de Debian, si el medi es va preparar per obtenir un tipus d'entorn d'escriptori en particular, la tasca corresponent s'instaŀlarà automàticament. Per tant hi ha tasques internes gnome-desktop, kde-desktop, lxde-desktop i xfce-desktop, cap de les quals s'ofereixen al menú de tasksel. De la mateixa manera, no hi ha cap entrada de menú per a tasques de llengües, però l'elecció del idioma de l'usuari durant la instaŀlació influeix en la selecció de les tasques de les llengües corresponents.

    En el desenvolupament d'una imatge en viu d'escriptori, la imatge sol arrencar directament a un escriptori de treball, les opcions d'escriptori i de llengua han estat fetes en temps de construcció, no en temps d'execució com en el cas del instaŀlador de Debian. Això no vol dir que una imatge en viu no es pugui construir per donar suport a diversos equips d'escriptori o diversos idiomes i oferir a l'usuari una opció, però això no és el comportament de live-build per defecte.

    Com que no hi ha cap ajust automàtic per les tasques de llengua que incloguin coses com ara fonts específiques per a una llengua o paquets de mètode d'entrada, si es vol, cal especificar-ho en la configuració. Per exemple, una imatge d'escriptori GNOME que contingui suport per al alemany podrie incloure les següents tasques metapaquets:

    $ lb config
    $ echo "task-gnome-desktop task-laptop" >> config/package-lists/my.list.chroot
    $ echo "task-german task-german-desktop task-german-gnome-desktop" >> config/package-lists/my.list.chroot

    8.2.8 Tipus i versió del nucli

    Depenent de l'arquitectura, s'inclouran per defecte en la imatge un o més tipus de nuclis. Es pot triar diferents tipus a través de l'opció --linux-flavours. Cada tipus té un sufix per l'arrel per defecte linux-image per formar el nom de cada metapaquet que al seu torn depèn d'un paquet del nucli exacte que s'ha d'incloure en la imatge.

    Així, per defecte, una imatge per l'arquitectura amd64 inclourà el metapaquet linux-image-amd64 i una imatge per l'arquitectura i386 inclourà els metapaquets linux-image-486 i linux-image-686-pae. Al moment d'escriure, aquests paquets depenen de linux-image-3.2.0-4-amd64, linux-image-3.2.0-4-486 i linux-image-3.2.0-4-686-pae, respectivament.

    Quan hi ha més d'una versió del nucli disponible en els arxius configurats, es pot especificar el nom d'un paquet del nucli amb l'opció --linux-packages. Per exemple, suposem que s'està construint una imatge d'arquitectura amd64 i es vol afegir l'arxiu experimental amb propòsits de fer proves perquè es pugui instaŀlar el nucli linux-image-3.7-trunk-amd64. Es podria configurar la imatge de la següent manera:

    $ lb config --linux-packages linux-image-3.7-trunk
    $ echo "deb http://ftp.debian.org/debian/ experimental main" > config/archives/experimental.list.chroot

    8.2.9 Nuclis personalitzats

    Es pot construir i incloure nuclis propis personalitzats, sempre que s'integrin en el sistema de gestió de paquets de Debian. El sistema de live-build no és compatible amb nuclis no construïts com paquets .deb.

    La manera apropiada i recomanable d'implementar els propis paquets del nucli és seguir les instruccions del kernel-handbook. Recordar que s'ha de modificar l'ABI i els sufixos del tipus apropiadament, i a continuació, incloure un conjunt complet dels packets que corresponen amb linux i linux-latest al repositori.

    Si s'opta per construir els paquets del nucli sense els metapaquets a joc, cal especificar una arrel --linux-packages apropiada com s'indica a Tipus i versió del nucli. Com expliquem a Instaŀlació de paquets modificats o de tercers, és millor si s'inclouen els paquets del nucli personalitzat en un repositori propi, tot i que les alternatives discutides en aquella secció també funcionen.

    Està més enllà de l'abast d'aquest document donar consells sobre com personalitzar un nucli. No obstant això, cal, almenys, assegurar-se que la configuració compleix els següents requisits mínims:

  • Utilitzar una ramdisk inicial.
  • Incloure el mòdul d'unió del sistema de fitxers (normalment aufs).
  • Incloure tots els mòduls del sistema d'arxius requerits per la configuració (normalment squashfs).
  • 8.3 Instaŀlació de paquets modificats o de tercers

    Si bé està en contra de la filosofia de Debian Live, de vegades pot ser necessària la construcció d'un sistema en viu amb versions modificades dels paquets que es troben al arxiu de Debian. Pot ser per modificar o donar suport a funcions addicionals, les llengües o les marques, o fins i tot per eliminar elements dels paquets existents que són indesitjables. De la mateixa manera, es poden utilitzar paquets de tercers per afegir alguna funcionalitat personalitzada i/o propietària.

    Aquesta secció no cobreix l'assessorament en matèria de construcció o manteniment de paquets modificats. Però el métode de Joachim Breitner's 'How to fork privately' a ‹http://www.joachim-breitner.de/blog/archives/282-How-to-fork-privately.html› pot ser d'interès. La creació de paquets personalitzats es tracta a Debian New Maintainers' Guide at ‹http://www.debian.org/doc/maint-guide/› i en altres llocs.

    Hi ha dues formes d'instaŀlar paquets personalitzats modificats:

  • packages.chroot
  • L'ús d'un repositori APT personalitzat
  • Utilitzar packages.chroot és més fàcil d'aconseguir i útil per a personalitzacions "ràpides", però té una sèrie d'inconvenients, mentre que l'ús d'un repositori APT personalitzat és més costós en la quantitat de temps necessari per posar-lo en marxa.

    8.3.1 Fer servir packages.chroot per instaŀar paquets personalitzats

    Per instaŀar un paquet personalitzat, només s'ha de copiar al directori config/packages.chroot/. Els paquets que es troben dins d'aquest directori s'instaŀlaran automàticament en el sistema en viu durant la construcció - no cal especificar res més en cap altre lloc.

    Els paquets han de ser nomenats en la forma prescrita. Una manera simple de fer això és utilitzar dpkg-name.

    Utilitzar packages.chroot per a la instaŀlació de paquets personalitzats té els seus desavantatges:

  • No és possible utilitzar APT segur.
  • Cal posar tots els paquets apropiats al directori config/packages.chroot/.
  • No es presta per a l'emmagatzematge de configuracions de Debian Live en el control de revisió.
  • 8.3.2 Fer servir un repositori APT per instaŀlar paquets personalitzats

    A diferència de packages.chroot, quan s'utilitza un repositori APT personalitzat s'ha d'assegurar que s'especifiquen els paquets en un altre lloc. Veure Selecció dels paquets a instaŀlar per més detalls.

    Si bé crear un repositori APT per instaŀlar paquets personalitzats pot semblar un esforç innecessari, la infraestructura pot ser fàcilment reutilitzada en una data posterior per oferir actualitzacions dels paquets modificats.

    8.3.3 Paquets personalitzats i APT

    live-build utilitza APT per instaŀlar tots els paquets al sistema en viu, per tant, heretarà els comportaments d'aquest programa. Un exemple rellevant és que (assumint una configuració per defecte) si es dóna el cas que un paquet està disponible en dos repositoris diferents, amb diferents números de versió, APT triarà per instaŀlar el paquet amb la versió més alta.

    A causa d'això, s'aconsella augmentar el nombre de la versió dels paquets personalitzats als fixers debian/changelog per assegurar-se que la versió modificada és la que s'instaŀla en lloc d'una dels repositoris oficials de Debian. Això també es pot aconseguir mitjançant l'alteració de les preferències d'APT del sistema en viu - veure APT pinning per més informació.

    8.4 Configurar APT en temps de construcció

    Es pot configurar APT a través d'una sèrie d'opcions que només s'apliquen en temps de construcció. (La configuració d'APT al sistema en funcionament en viu es pot fer de forma normal per als continguts del sistema en viu, és a dir, mitjançant la inclusió de les configuracions adequades a través de config/includes.chroot/.) Per obtenir una llista completa, buscar les opcions que comencen amb apt a la pàgina del manual de lb_config.

    8.4.1 Elegir apt o aptitude

    Es pot optar per utilitzar apt o aptitude a l'hora d'instaŀlar paquets en temps de construcció. Quina utilitat s'usa es configura gràcies al argument --apt de lb config. Escollir el mètode d'implementació per al comportament preferit durant la instaŀlació de paquets, la diferència notable és la forma en que es manegen els paquets que falten.

  • apt: Amb aquest mètode, si un paquet que s'especifica falta, l'instaŀlació de paquets fallarà. Aquesta és la configuració per defecte.
  • aptitude: Amb aquest mètode, si s'especifica un paquet que falta, l'instaŀlació de paquets tindrà èxit.
  • 8.4.2 L'ús d'un proxy amb APT

    Una configuració típica d'APT és per fer front a la construcció d'una imatge darrere d'un proxy. Es pot especificar el proxy per APT amb les opcions --apt-ftp-proxy o --apt-http-proxy segons sigui necessari, per exemple,

    $ lb config --apt-http-proxy http://proxy/

    8.4.3 Afinar APT per estalviar espai

    Pot ser necessari estalviar espai en el medi destinat a la imatge, en aquest cas una o altra o ambdós de les següentes opcions poden ser d'interès.

    Si no es vol incloure els índexs d'APT en la imatge, es poden omitir amb:

    $ lb config --apt-indices false

    Això no influirà en les entrades de /etc/apt/sources.list, sinó simplement si /var/lib/apt conté els fitxers dels índexs o no. El desavantatge és que APT necessita aquests índexs per tal d'operar en el sistema en viu, així que abans d'executar per exemple apt-cache search o apt-get install, l'usuari primer ha fer un apt-get update per crear aquests índexs.

    Si es considera que la instaŀlació de tots els paquets recomanats infla massa la imatge, sempre que s'estigui preparat per fer front a les conseqüències que s'analitzen a continuació, es pot desactivar aquesta opció per defecte d'APT amb:

    $ lb config --apt-recommends false

    La conseqüència més important de desactivar els «recommends» és que live-boot i live-config recomanen alguns paquets que proporcionen una funcionalitat important utilitzada per la majoria de configuracions Live, com per exemple user-setup recomanat per live-config i que s'utilitza per crear l'usuari en viu. En tots menys en els casos més excepcionals es necessita tornar a afexir almenys alguns dels recommends a les llistes de paquets o en cas contrari la imatge no funcionarà com s'espera, si és que funciona. Mirar els paquets recomanats per cada un dels paquets inclosos en la construcció i si no s'està segur que es poden ometre, tornar a afegir-los a les llistes de paquets.

    La conseqüència més general aquí és que si no s'instaŀlen els paquets recomanats per un paquet determinat, és a dir, "els paquets que es troben junts amb aquest en totes les instaŀlacions a menys que siguin inusuals" (Debian Policy Manual, secció 7.2), alguns paquets que en realitat són necessaris per als usuaris del sistema Live poden ser omesos. Per tant, suggerim revisar la diferència que desactivar els paquets recomanats té en la llista de paquets (veure el fitxer binary.packages generat per lb build) i tornar a incloure a la llista els paquets que falten que haurien de ser instaŀlats. Si només es vol deixar de banda un petit nombre de paquets recomanats, es pot deixar els «recommends» activats i establir una prioritat pin d'APT negativa en els paquets seleccionats per impedir la seva instaŀlació, com s'explica a APT pinning.

    8.4.4 Passar opcions per a apt o aptitude

    Si no hi ha cap opció lb config per modificar el comportament d'APT de la manera què es necessita, es pot utilitzar --apt-options o --aptitude-options per passar opcions a l'eina APT configurada. Consultar les pàgines dels manual apt i aptitude per més detalls. Tenir en compte que ambdues opcions tenen valors per defecte que s'hauran de mantenir, a més de les opcions que es proporcionen. Així, per exemple, suposant que s'ha inclòs algun paquet de snapshot.debian.org per fer proves i es vol especificar Acquire::Check-Valid-Until=false perquè APT no es queixe de que el fitxer Release ja ha caducat es podria fer com en el exemple següent, afegint la nova opció després del valor per defecte --yes:

    $ lb config --apt-options "--yes -oAcquire::Check-Valid-Until=false"

    Consultar les págines del manual per entendre completament aquestes opcions i quan utilitzar-les. Això és només un exemple i no s'ha d'interpretar com un consell per configurar la imatge. Aquesta opció no seria adequada, per exemple, per una versió final d'una imatge en viu.

    Per configuracions més complicades que impliquen opcions apt.conf pot ser adequat crear un fitxer config/apt/apt.conf. Consultar també les altres opcions apt-* per tenir algunes dreceres convenients per les opcions que es necessiten amb freqüència.

    8.4.5 APT pinning

    Com a referència, llegir primer la pàgina del manual apt_preferences(5). Es pot configurar APT pinning durant la construcció, o bé durant l'execució. En el primer cas, crear config/archives/*.pref, config/archives/*.pref.chroot, i config/apt/preferences. Per al segon cas, crear config/includes.chroot/etc/apt/preferences.

    Suposem que s'està construint un sistema en viu wheezy però es necessita que tots els paquets «live-» que acaben dins de la imatge binària s'instaŀlin desde sid en temps de construcció. Cal afegir sid a les fonts d'APT i fer un pin dels paquets live amb una prioritat més alta, però tots els altres paquets amb una prioritat més baixa que la prioritat per defecte de manera que només els paquets que es vol s'instaŀlin desde sid en el moment de la construcció i tots els altres es prenguin de la distribució de destinació, wheezy. Això es pot aconseguir de la manera següent:

    $ echo "deb http://mirror/debian/ sid main" > config/archives/sid.list.chroot
    $ cat >> config/archives/sid.pref.chroot << EOF
    Package: live-*
    Pin: release n=sid
    Pin-Priority: 600

    Package: *
    Pin: release n=sid
    Pin-Priority: 1
    EOF

    Una prioritat pin negativa evitarà que un paquet s'instaŀli, com en el cas que no es vulgui un paquet que és recomanat per un altre paquet. Suposem que s'està construint una imatge LXDE afegint task-lxde-desktop a config/package-lists/desktop.list.chroot però no es desitja que al usuari se li demani que guardi les contrasenyes wifi al keyring. Aquesta llista depèn de lxde-core, que recomana gksu, que al seu torn recomana gnome-keyring. Si es vol omitir el paquet recomanat gnome-keyring, es pot fer mitjançant l'addició de les següents línies a config/apt/preferences:

    Package: gnome-keyring
    Pin: version *
    Pin-Priority: -1

    9. Personalització dels continguts

    Aquest capítol tracta d'afinar la personalització dels continguts del sistema en viu més enllà de simplement triar els paquets que es desitja incloure. Els «includes» permeten afegir o reemplaçar fitxers arbitraris en la imatge Debian Live, els scripts ganxo (hooks) permeten executar ordres arbitràries en diferents etapes de la construcció i en el moment d'arrencar, i la preconfiguració (preseeding) permet configurar els paquets quan s'instaŀlen proporcionant respostes a les preguntes de debconf .

    9.1 Includes

    Tot i que l'ideal seria un sistema Debian Live que inclogués només fitxers proporcionats per paquets Debian sense modificació, de vegades és convenient proporcionar o modificar part del contingut a través de fitxers. Amb els includes, és possible afegir (o substituir) fitxers arbitraris en la imatge Debian Live. live-build ofereix dos mecanismes per al seu ús:

  • Chroot local includes: Aquests permeten afegir o substituir fitxers dintre de chroot/Live en el sistema de fitxers. Consultar Live/chroot local includes per a més informació.
  • Binary local includes: Aquests permeten afegir o substituir fitxers dins la imatge binària. Consultar Binary local includes per a més informació.
  • Consultar Termes per a més informació sobre la distinció entre les imatges "Live" and "binary".

    9.1.1 Live/chroot local includes

    Es poden utilitzar els chroot local includes per afegir o reemplaçar fitxers en el sistema de fitxers chroot/Live perquè puguin ser utilitzats en el sistema en viu. Un ús típic és per omplir l'esquelet del directori de l'usuari (/etc/skel) utilitzat pel sistema en viu per crear el directori home de l'usuari en viu. Un altre és el de subministrar fitxers de configuració que poden ser simplement afegits o reemplaçats en la imatge sense processar; veure Live/chroot local hooks si es necessita processar-los.

    Per incloure fitxers, només s'han d'afegir al directori config/includes.chroot. Aquest directori es correspon amb el directori arrel / del sistema en viu. Per exemple, per afegir un fitxer /var/www/index.html en el sistema en viu, fer:

    $ mkdir -p config/includes.chroot/var/www
    $ cp /path/to/my/index.html config/includes.chroot/var/www

    La configuració tindrà llavors l'estructura següent:

    -- config
        [...]
         |-- includes.chroot
         |   `-- var
         |       `-- www
         |           `-- index.html
        [...]

    Els chroot local includes s'instaŀlen després de la instaŀlació del paquets de tal manera que es sobreescriuen els fitxers instaŀlats pels paquets.

    9.1.2 Binary local includes

    Per incloure material com documentació o vídeos en el sistema de fitxers del medi en viu de manera que sigui accessible immediatament després de la inserció del medi sense haver de arrencar el sistema en viu, es pot utilitzar els binary local includes. Això funciona de manera similar als chroot local includes. Per exemple, si els fitxers ~/video_demo.* són vídeos de demostració del sistema en viu descrits i lligats per una pàgina d'índex HTML. Només cal copiar el material a config/includes.binary/ de la següent manera:

    $ cp ~/video_demo.* config/includes.binary/

    Aquests fitxers apareixeran ara en el directori arrel del medi en viu.

    9.2 Scripts ganxo (Hooks)

    Els scripts ganxo permeten executar ordres en les etapes de la construcció chroot i binary per tal de personalitzar la imatge.

    9.2.1 Live/chroot local hooks

    Per executar ordres durant l'etapa chroot, crear un script ganxo que contingui les ordres amb el sufix .chroot i afegir-lo al directori config/hooks/. El ganxo s'executarà en el chroot després que la resta de la configuració del chroot s'hagi aplicat, assegurar-se que la configuració inclou tots els paquets i els fitxers que el ganxo necessita per funcionar. Veure els scripts chroot d'exemple per a diverses tasques comunes de personalització que es poden trovar a /usr/share/doc/live-build/examples/hooks que es poden copiar o fer un enllaç simbòlic per utilitzar-los en la pròpia configuració.

    9.2.2 Scripts ganxo durant l'arrencada

    Per executar ordres durant l'arrencada, es pot proporcionar scripts ganxo per live-config com s'explica a la secció "Personalització" de la seva pàgina del manual. Es poden afegir els ganxos de live-config a /lib/live/config/, tenint en compte la seqüència dels números. A continuació, afegir el script ganxo propi amb un número de seqüència apropiat com a prefix, ja sigui com a un chroot local include a config/includes.chroot/lib/live/config/, o com un paquet personalitzat com es va discutir a Instaŀlació de paquets modificats o de tercers.

    9.2.3 Binary local hooks

    Per executar ordres durant l'etapa binary, crear un script ganxo que contingui les ordres amb un sufix .binary i afegir-lo al directori config/hooks/. El ganxo s'executarà després que s'executin totes les ordres de l'etapa binary però abans dels binary_checksums, la darrera ordre de l'etapa binary. Les ordres del ganxo no s'executen al chroot, per tant tenir cura de no modificar cap fitxer de fora del arbre de construcció, o es pot fer malbé el sistema de construcció! Veure els scripts ganxo binary d'exemple per a diverses tasques comunes de personalització a /usr/share/doc/live-build/examples/hooks que es poden copiar o fer un enllaç simbòlic per utilitzar-los en la pròpia configuració.

    9.3 Preconfiguració de les preguntes de Debconf

    Els fitxers del directory config/preseed/ amb el sufix .cfg seguits del sufix de l'etapa (.chroot o .binary) son considerats fitxers de preconfiguració de debconf i són instaŀlats per live-build utilitzant debconf-set-selections durant l'etapa corresponent.

    Per a més informació sobre debconf, veure debconf(7) del paquet debconf.

    10. Personalització dels comportaments en temps d'execució

    Tota la configuració que es fa durant l'execució es feta per live-config. Aquestes són algunes de les opcions més comunes de live-config en que els usuaris estan interessats. Una llista completa de totes les possibilitats es poden trobar a la pàgina del manual de live-config.

    10.1 Personalitzar l'usuari en viu

    Una consideració important és que l'usuari en viu es creat per live-boot durant l'arrencada i no per live-build en temps de construcció. Això influeix no només en on s'han de introduir els materials relacionats amb l'usuari durant la construcció, tal i com es va explicar a Live/chroot local includes, sinó també en els grups i els permisos associats amb l'usuari.

    Es poden especificar grups addicionals als que pertanyerà l'usuari en viu mitjançant l'ús de qualsevol de les possibilitats de configuraciò de live-config. Per exemple, per afegir l'usuari en viu al grup fuse, es pot afegir el següent fitxer a config/includes.chroot/etc/live/config/user-setup.conf:

    LIVE_USER_DEFAULT_GROUPS="audio cdrom dip floppy video plugdev netdev powerdev scanner bluetooth fuse"

    o utilitzar live-config.user-default-groups=audio,cdrom,dip,floppy,video,plugdev,netdev,powerdev,scanner,bluetooth,fuse com paràmetre d'arrencada.

    També és possible canviar el nom de l'usuari per defecte "user" i la contrasenya per defecte "live". Si es vol fer això per alguna raó, es pot aconseguir fàcilment de la següent manera:

    Per canviar el nom de l'usuari per defecte només s'ha d'especificar en la configuració:

    $ lb config --bootappend-live "boot=live config username=live-user"

    Una forma possible de canviar la contrasenya per defecte és per mitjà d'un ganxo com s'explica a Scripts ganxo durant l'arrencada. Per fer això, es pot utilitzar el script ganxo "passwd" de /usr/share/doc/live-config/examples/hooks, posar-li un prefix adequat (per exemple 2000-passwd) i afegir-lo a config/includes.chroot/lib/live/config/

    10.2 Personalització de l'entorn local i el llenguatge

    Quan el sistema en viu arrenca, el llenguatge està implicat en dos passos:

  • la generació de locales
  • establir la configuració del teclat
  • La configuració local per defecte en la construcció d'un sistema viu és locales=en_US.UTF-8. Per definir la locale que s'ha de generar, utilitzar el paràmetre locales de la opció --bootappend-live de lb config, per exemple.

    $ lb config --bootappend-live "boot=live config locales=de_CH.UTF-8"

    Es poden especificar diverses locales en una llista separada per comes.

    Aquest paràmetre, així com els paràmetres de configuració del teclat que s'indiquen a continuació, també es pot utilitzar en la línia d'ordres del nucli. Es pot especificar una configuració regional mitjançant language_country (en aquest cas s'utilitza la codificació per defecte) o la forma completa language_country.encoding. Una llista de locales suportades i la codificació per a cadascuna es poden trobar a /usr/share/i18n/SUPPORTED.

    live-config s'encarrega de la configuració del teclat per X i per la consola utilitzant el paquet console-setup. Per la seva configuració es por fer servir els paràmetres d'arrencada keyboard-layouts, keyboard-variants, keyboard-options i keyboard-model mitjançant l'opció --bootappend-live. Es poden trobar opcions vàlides per a aquests a /usr/share/X11/xkb/rules/base.lst. Per trobar distribucions de teclat i variants per a un idioma determinat, s'ha d'intentar cercar el nom en anglès de la llengua i/o el país on es parla l'idioma, per exemple:

    $ egrep -i '(^!|german.*switzerland)' /usr/share/X11/xkb/rules/base.lst
    ! model
    ! layout
       ch              German (Switzerland)
    ! variant
       legacy          ch: German (Switzerland, legacy)
       de_nodeadkeys   ch: German (Switzerland, eliminate dead keys)
       de_sundeadkeys  ch: German (Switzerland, Sun dead keys)
       de_mac          ch: German (Switzerland, Macintosh)
    ! option

    Tinir en compte que cada variant mostra la distribució que s'aplica en la descripció.

    Sovint, només la distribució necessita ser configurada. Per exemple, per obtenir els fitxers de configuració regional per a la distribució del teclat alemany i suís-alemany per l'entorn gràfic X:

    $ lb config --bootappend-live "boot=live config locales=de_CH.UTF-8 keyboard-layouts=ch"

    No obstant això, per als casos d'ús molt específics, potser es vol incloure altres paràmetres. Per exemple, per establir un sistema francès, amb una distribució de teclat French-Dvorak (anomenat Bepo) en un teclat USB TypeMatrix EZ-Reach 2030, utilitzar:

    $ lb config --bootappend-live \
         "boot=live config locales=fr_FR.UTF-8 keyboard-layouts=fr keyboard-variants=bepo keyboard-model=tm2030usb"

    Es poden especificar diversos valors per a cada una de les opcions keyboard-* en una llista separada per comes amb l'excepció de keyboard-model, que només accepta un valor. Veure la pàgina del manual keyboard(5) per a més detalls i exemples de les variables XKBMODEL, XKBLAYOUT, XKBVARIANT i XKBOPTIONS. Si s'especifiquen diversos valors de keyboard-variants es correspondran un a un amb els valors keyboard-layouts (veure setxkbmap(1) opció -variant). Es poden utilitzar valors buits, per exemple, per definir dos dissenys, el valor predeterminat US QWERTY i l'altre US Dvorak:

    $ lb config --bootappend-live \
         "boot=live config keyboard-layouts=us,us keyboard-variants=,dvorak"

    10.3 Persistència

    Un paradigma d'un live cd és ser un sistema pre-instaŀlat, que arrenca desde medis de només lectura, com un cdrom, on les modificacions no sobreviuen als reinicis del maquinari que l'executa.

    Un sistema Debian Live és una generalització d'aquest paradigma i per tant, compatible amb altres medis, a més dels CDs, però tot i així, en el seu comportament per defecte, s'ha de considerar de només lectura i totes les evolucions en temps d'execució del sistema es perden al apagar l'equip.

    La "Persistència" és un nom comú per nomenar els diferents tipus de solucions per guardar després de reiniciar algunes, o totes, les dades d'aquesta evolució en temps d'execució del sistema. Per entendre com funciona, seria útil saber que, encara que el sistema s'inicia i s'executa des de medis de només lectura, les modificacions als fitxers i directoris s'escriuen ens medis d'escriptura, en general un ramdisk (tmpfs) i les dades dels discos ram no sobreviuen als reinicis.

    Les dades emmagatzemades en aquest disc ram han de ser guardades en un suport d'escriptura persistent com medis d'emmagatzematge locals, un recurs compartit de xarxa o fins i tot una sessió d'una multisessió de un CD/DVD (re)grabable. Tots aquests medis són compatibles amb Debian Live de diferents maneres, i tots menys l'últim, requereixen un paràmetre especial que s'especifica en l'arrencada: persistence.

    Si s'utilitza el paràmetre d'arrencada persistence (i no s'utilitza nopersistence) es proven els medis locals d'emmagatzematge (per exemple, discs durs, unitats USB) buscant volums amb persistència durant l'arrencada. És possible restringir els tipus de volums amb persistència que s'utilitzarà mitjançant l'especificació de certs paràmetres d'arrencada que es descriuen a la pàgina del manual de live-boot(7). Un volum amb persistència és qualsevol dels següents:

  • una partició, identificada pel seu nom GPT.
  • un sistema de fitxers, identificat per la seva etiqueta de sistema de fitxers.
  • un fitxer imatge situat en l'arrel de qualsevol sistema de fitxers llegibles (fins i tot una partició NTFS d'un altre SO), identificat pel seu nom de fitxer.
  • L'etiqueta de volum per als overlays ha de ser persistence però serà passat per alt a menys que contingui un fitxer anomenat persistence.conf que s'utilitza per personalitzar completament la persistència del volum, és a dir, especificar els directoris que es volen conservar en el volum de persistència després de reiniciar. Veure El fitxer persistence.conf per més detalls.

    Aquests són alguns exemples de com preparar un volum que s'utilitzarà per a la persistència. Pot ser, per exemple, una partició ext4 en un disc dur o en una clau USB creat amb, per exemple:

    # mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1

    Veure també Utilitzar l'espai lliure en una memòria USB.

    Si ja hi ha una partició al dispositiu, és pot canviar l'etiqueta amb un dels següents:

    # tune2fs -L persistence /dev/sdb1 # for ext2,3,4 filesystems

    Heus aquí un exemple de com crear un fitxer imatge basat en ext4 per ser utilitzat per a la persistència:

    $ dd if=/dev/null of=persistence bs=1 count=0 seek=1G # for a 1GB sized image file
    $ /sbin/mkfs.ext4 -F persistence

    Un cop s'ha creat el fitxer imatge, per exemple, per fer /usr persistent però només guardant els canvis que es fan en aquest directori i no tots els continguts de /usr, es pot utilitzar l'opció "union". Si el fitxer imatge es troba en el directori home, copiar-lo a l'arrel del sistema de fitxers del disc dur i muntar-lo a /mnt de la següent manera:

    # cp persistence /
    # mount -t ext4 /persistence /mnt

    A continuació, crear el fitxer persistence.conf afegint contingut i desmuntar el fitxer imatge.

    # echo "/usr union" >> /mnt/persistence.conf
    # umount /mnt

    Ara, reiniciar el sistema i arrencar el medi en viu amb el paràmetre d'arrencada "persistence".

    10.3.1 El fitxer persistence.conf

    Un volum amb l'etiqueta persistence ha de ser configurat mitjançant un fitxer persistence.conf per fer directoris arbitraris persistents. Aquest fitxer, ubicat a l'arrel del sistema de fitxers del volum, controla els directoris que fa persistents, i de quina manera.

    A la pàgina del manual de persistence.conf(5) s'explica en detall com es configuran els muntatges de les overlays, però un simple exemple hauria de ser suficient per la majoria d'usos. Si es vol fer el directori home i el directori del cache d'APT persistents en un sistema de fitxers ext4 a la partició /dev/sdb1:

    # mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1
    # mount -t ext4 /dev/sdb1 /mnt
    # echo "/home" >> /mnt/persistence.conf
    # echo "/var/cache/apt" >> /mnt/persistence.conf
    # umount /mnt

    Després es reinicia el sistema. Durant la primera arrencada els continguts de /home i /var/cache/apt es copiaran en el volum de la persistència, i d'aquí en endavant tots els canvis en aquests directoris es guardaran en aquest volum. Tenir en compte que les rutes que apareixen en el fitxer persistence.conf no poden contenir espais en blanc o els components especials . i ... A més, ni /lib, /lib/live (o qualsevol dels seus subdirectoris) ni / es poden fer persistents utilitzant muntatges personalitzats. Com a solució per aquesta limitació es pot afegir / union al fitxer persistence.conf per aconseguir una persistència completa.

    10.3.2 Utilitzar diversos medis persistents

    Hi ha diferents mètodes per utilitzar múltiples volums de persistència per a diferents casos d'ús. Per exemple, utilitzar diversos volums al mateix temps o seleccionar-ne només un, entre varis, per a fins molt específics.

    Es poden utilitzar diversos volums diferents de muntatges personalitzats (amb els seus propis fitxers persistence.conf però si diversos volums fan que el mateix directori sigui persistent, només s'utilitzarà un d'ells. Si qualsevol dels dos muntatges són "imbricats" (és a dir, un és un sub-directori de l'altre) el directori pare es muntarà abans que el directori fill per evitar que amb el muntatge un directori no sigui ocultat per l'altre. Els muntatges personalitzats imbricats són problemàtics si estan enumerats en el mateix fitxer persistence.conf. Veure la pàgina del manual persistence.conf(5) per saber com manejar aquest cas, si realment es necessita (una pista: en general no cal fer-ho).

    Un possible cas d'ús: Per a guardar les dades de l'usuari, és a dir /home i les dades del superusuari, és a dir /root en diferents particions, crear dues particions amb l'etiqueta persistence i afegir un fitxer persistence.conf en cadascuna d'aquesta manera # echo "/home" > persistence.conf per a la primera partició que guardarà els fitxers de l'usuari i # echo "/root" > persistence.conf per a la segona partició que emmagatzemarà els fitxers del superusuari. Finalment utilitzar el paràmetre d'arrencada persistence.

    Si un usuari necessita múltiples volums de persistència del mateix tipus per a diferents ubicacions o proves, com private i work, el paràmetre d'arrencada persistence-label utilitzat juntament amb el paràmetre d'arrencada persistence permetrà tenir diversos dispositius amb la mateixa, però única, persistència. Un exemple seria si un usuari vol utilitzar una partició amb persistència amb l'etiqueta private per a dades personals com els marcadors d'un navegador, utilitzaria els paràmetres d'arrencada: persistence persistence-label=private. I per emmagatzemar dades relacionades amb el treball, com a documents, projectes de recerca o d'un altre tipus, utilitzaria els paràmetres d'arrencada: persistence persistence-label=work.

    És important recordar que aquests volums, private i work, també necessiten tenir un fitxer persistence.conf en la seva arrel. La pàgina de manual de live-boot conté més informació sobre com utilitzar aquestes etiquetes amb els noms més antics.

    11. Personalització de la imatge binària

    11.1 Carregador d'arrencada

    live-build utilitza syslinux i alguns dels seus derivats (depenent del tipus d'imatge) com carregadors d'arrencada per defecte. Es poden personalitzar fàcilment de dues maneres.

    Per utilitzar un tema complet, copiar /usr/share/live/build/bootloaders a config/bootloaders i editar els fitxers allí. Si no es vol modificar totes les configuracions del gestor d'arrencada disponibles, només cal utilitzar una còpia local personalitzada d'un dels gestors d'arrencada, per exemple, copiar la configuració d'isolinux a config/bootloaders/isolinux ja és suficient, depenent del cas d'ús.

    També hi ha la possibilitat de fer petits canvis. Per exemple, els derivats de syslinux estan configurats per defecte amb un temps d'espera de 0 (zero) el que significa que faran una pausa indefinida en la seva pantalla inicial fins que es premi una tecla.

    Per modificar el temps d'espera d'arrencada d'una imatge iso-hybrid es pot editar el fitxer isolinux.cfg per defecte especificant el temps d'espera en segons i afegir-lo a config/includes.binary/isolinux/

    Un isolinux.cfg modificat per arrencar després de cinc segons seria semblant a aquest:

    include menu.cfg
    default vesamenu.c32
    prompt 0
    timeout 50

    Una forma alternativa d'aconseguir el mateix objectiu podria ser escriure un script ganxo i afegir-lo a config/hooks/. Recordar afegir el sufix .binary per tal que s'executi durant l'etapa binary. Un exemple proposat:

    #!/bin/sh

    sed -i -e 's|timeout 0|timeout 50|' binary/isolinux/isolinux.cfg

    De la mateixa manera, si es vol utilitzar una imatge personalitzada splash.png es pot afegir una imatge de 640x480 píxels a config/includes.binary/isolinux/

    11.2 metadades ISO

    Quan es crea una imatge binària ISO9660, es poden utilitzar les següents opcions per afegir diverses metadades textuals. Això pot ajudar a identificar fàcilment la versió o la configuració d'una imatge sense arrencar-la.

  • LB_ISO_APPLICATION/--iso-application NAME: Ha de descriure l'aplicació que serà a la imatge. La longitud màxima per aquest camp és de 128 caràcters.
  • LB_ISO_PREPARER/--iso-preparer NAME: Ha de descriure al preparador de la imatge, en general amb algunes dades de contacte. El valor per defecte per a aquesta opció és la versió de live-build utilitzada, la qual cosa pot ajudar amb la depuració d'errors posterior. La longitud màxima per aquest camp és de 128 caràcters.
  • LB_ISO_PUBLISHER/--iso-publisher NAME: Ha de descriure l'editor de la imatge, en general amb algunes dades de contacte. La longitud màxima per aquest camp és de 128 caràcters.
  • LB_ISO_VOLUME/--iso-volume NAME: Això ha d'especificar l'ID de volum de la imatge. Això s'utilitza com una etiqueta visible per l'usuari en algunes plataformes com Windows i Apple Mac OS. La longitud màxima per aquest camp és de 32 caràcters.
  • 12. Personalització de l'instaŀlador de debian

    Les imatges del sistema Debian Live es poden integrar amb l'instaŀlador de Debian. Hi ha un nombre de diferents tipus d'instaŀlació, que varien en el que s'inclou i en com opera l'instaŀlador.

    Tenir en compte l'ús acurat de les lletres majúscules quan es refereix a "l'instaŀlador de Debian" en aquesta secció - quan s'utilitza així ens referim explícitament a l'instaŀlador normal del sistema Debian, i no a una altra cosa. Es veu sovint abreujat com "d-i".

    12.1 Tipus d'instaŀlador de Debian

    Els tres principals tipus d'instaŀlador són els següents:

    Instaŀlador de Debian "Normal": Aquesta és una imatge normal de Debian Live amb un nucli i initrd independents que (quan es seleccionen des del carregador d'arrencada adequat) realitzen una instaŀlació estàndard de Debian, igual que si s'hagués descarregat i arrencat una imatge de Debian des d'un CD. Les imatges que contenen un sistema viu i aquest tipus d'instaŀlador independent s'anomenen sovint "imatges combinades".

    Amb aquest tipus d'imatges, Debian s'instaŀla descarregant i instaŀlant paquets .deb mitjançant debootstrap, des dels medis locals o alguna xarxa, aixó resulta en un sistema Debian per defecte instaŀlat al disc dur.

    Tot aquest procés pot ser preconfigurat i personalitzadat de moltes formes, veure les pàgines corresponents al manual de l'instaŀlador de Debian per a més informació. Quan es té un fitxer de preconfiguració que funcioni, live-build pot posar-lo automàticament a la imatge i activar-lo.

    Instaŀlador de Debian "Live": Aquesta és una imatge Debian Live amb un nucli i initrd independents que (quan es seleccionen des del carregador d'arrencada adequat) llancen un instaŀlador de Debian.

    La instaŀlació continuarà de forma idèntica a l'instaŀlació que s'ha descrit anteriorment, però en la fase d'instaŀlació dels paquets, en lloc d'utilitzar debootstrap per buscar-los i instalar-los, es copia el sistema de fitxers viu a la destinació. Això s'aconsegueix amb un udeb especial anomenat live-installer.

    Després d'aquesta etapa, l'instaŀlador de Debian continua de forma normal, instaŀlant i configurant elements com ara els gestors d'arrencada i els usuaris locals, etc

    Nota: per donar suport a les entrades de l'instaŀlador normal i live en el gestor d'arrencada del mateix medi s'ha de desactivar el live-installer mitjançant la preconfiguració live-installer/enable=false.

    Instaŀlador de Debian "d'escriptori": Independentment del tipus d'instaŀlador de Debian inclòs, es pot iniciar el d-i des de l'escriptori fent clic damunt una icona. Aixó és senzill per l'usuari però perquè funcioni s'ha d'afegir el paquet debian-installer-launcher.

    Tenir en compte que, per defecte, live-build no inclou imatges de l'instaŀlador de Debian en les imatges, ha de ser específicament activat amb lb config. A més, tenir en compte que per que funcioni l'instaŀlador "d'escriptori" el nucli del sistema viu ha de coincidir amb el nucli que el d-i utilitza per a l'arquitectura especificada. Per exemple:

    $ lb config --architectures i386 --linux-flavours 486 \
             --debian-installer live
    $ echo debian-installer-launcher >> config/package-lists/my.list.chroot

    12.2 Personalització de l'instaŀlador de Debian amb preconfiguració

    Com es descriu en el Manual de l'instaŀlador de Debian, a l'apèndix B a ‹http://www.debian.org/releases/stable/i386/apb.html›, "la preconfiguració proporciona una manera de respondre a les preguntes durant la instaŀlació, sense haver d'introduir les respostes manualment mentre la instaŀlació està en curs. Això permet automatitzar completament la majoria dels tipus d'instaŀlacions i fins i tot ofereix algunes característiques no disponibles durant les instaŀlacions normals." Aquest tipus de personalització s'aconsegueix millor amb live-build coŀlocant la configuració en un fitxer preseed.cfg a config/debian-installer/. Per exemple, per preconfigurar la variant local en_US:

    $ echo "d-i debian-installer/locale string en_US" \
             >> config/debian-installer/preseed.cfg

    12.3 Personalitzar el contingut de l'instaŀlador de Debian

    Per a fins experimentals o de depuració d'errors, és possible que es vulgui incloure paquets udeb creats localment per al d-i. Per afegir-los a la imatge posar-los a config/packages.binary/. Es poden incloure fitxers addicionals o de substitució i alguns directoris a l'initrd de l'instaŀlador d'una manera similar a Live/chroot local includes, posant el material a config/includes.debian-installer/.

    Projecte

    13. Contribuir al projecte

    Quan es presenta una contribució, identificar clarament el titular dels drets d'autor i s'ha d'incloure la declaració de concessió de llicències. Recordar que per ser acceptada, la contribució ha de tenir una llicencia igual que la resta del document, a saber, la versió de la GPL 3 o superior.

    Les contribucions al projecte, com ara traduccions i pegats, són molt benvingudes. Qualsevol persona pot fer un lliurament directe al repositori. No obstant això, demanem que s'enviïn els canvis grans a la llista de correu per parlar-ne en primer lloc. Veure la secció Contacte per més informació.

    El projecte Debian Live utilitza Git com a sistema de control de versions i gestió de codi font. Com s'explica en Repositoris Git hi ha dues branques principals de desenvolupament: debian i debian-next. Tothom pot fer lliuraments a les branques debian-next dels repositoris live-boot, live-build, live-config, live-images, live-manual i live-tools.

    No obstant això, hi ha certes restriccions. El servidor rebutja:

  • Push que no són fast-forward.
  • Commits merge.
  • Afegir o eliminar etiquetes o branques.
  • Tot i que tots els lliuraments poden ser revisats, demanem que s'utilitzi el sentit comú i es facin bons lliuraments amb bons missatges.

  • Escriure missatges de lliurament que consisteixen en oracions completes i significatives en anglès, començant amb una lletra majúscula i acabant amb un punt. En general, aquests començaran amb la forma 'Fixing/Adding/Removing/Correcting/Translating/...'.
  • Escriure bons missatges de lliurament. La primera línia ha de ser un resum exacte dels continguts del lliurament, que s'inclourà en la llista de canvis. Si es necessita fer algunes explicacions més, escriure a sota deixant una línia en blanc després de la primera línea i després una altra línia en blanc després de cada paràgraf. Les línies dels paràgrafs no han de superar els 80 caràcters de longitud.
  • Fer lliuraments de manera atòmica, és a dir, no barrejar coses no relacionades en el mateix lliurament. Fer un lliurament diferent per a cada canvi que es faci.
  • 13.1 Fer canvis

    Per tal de fer un push als repositoris, s'ha de seguir el següent procediment. Aquí s'utilitza live-manual com a exemple, per tant, cal substituir-lo pel nom del repositori amb que es desitja treballar. Per obtenir informació detallada sobre com editar live-manual veure Contribuir a aquest document.

  • Obtenir la clau pública:
  • $ mkdir -p ~/.ssh/keys
    $ wget http://live.debian.net/other/keys/git@live.debian.net -O ~/.ssh/keys/git@live.debian.net
    $ wget http://live.debian.net/other/keys/git@live.debian.net.pub -O ~/.ssh/keys/git@live.debian.net.pub
    $ chmod 0600 ~/.ssh/keys/git@live.debian.net*

  • Afegir la següent secció a la configuració del vostre openssh-client:
  • $ cat >> ~/.ssh/config << EOF
    Host live.debian.net
         Hostname live.debian.net
         User git
         IdentityFile ~/.ssh/keys/git@live.debian.net
    EOF

  • Fer una còpia del manual a través de ssh:
  • $ git clone git@live.debian.net:/live-manual.git
    $ cd live-manual && git checkout debian-next

  • Assegurar-se de tenir el autor i el correu electrònic configurats al Git:
  •   $ git config user.name "John Doe"
      $ git config user.email john@example.org

    Important: Tenir en compte que s'han d'enviar els canvis a la branca debian-next.

  • Fer els canvis. En aquest exemple s'hauria d'escriure primer una nova secció sobre aplicar pegats i després preparar-se per afegir els fitxers i escriure el missatge de la següent manera:
  • $ git commit -a -m "Adding a section on applying patches."

  • Fer un push al servidor:
  • $ git push

    14. Informar dels errors

    Debian Live està lluny de ser perfecte, però volem que sigui el més perfecte possible - amb la vostra ajuda. No dubtar d'informar sobre un error. És millor omplir un informe dues vegades que mai. No obstant això, aquest capítol inclou recomanacions sobre com presentar bons informes d'errors.

    Per als impacients

  • Sempre consultar primer les actualitzacions del estat de la imatge a la nostra pàgina web a ‹http://live.debian.net/› per veure els problemes coneguts.
  • Sempre tractar de reproduir l'error amb les versions més recents de live-build, live-boot, live-config i live-tools abans d'enviar un informe d'errors.
  • Intentar donar la informació més específica possible sobre l'error. Això inclou (almenys) la versió de live-build, live-boot, live-config i live-tools i la distribució del sistema en viu que s'està construint.
  • 14.1 Problemes coneguts

    Ja que les distribucions Debian testing i Debian unstable són blancs mòbils, quan s'especifica una d'elles com sistema de destinació, no sempre és possible construir amb èxit.

    Si això és massa difícil, no construir un sistema basat en testing o unstable, sinó més aviat, utilitzar stable. live-build sempre construeix la versió stable per defecte.

    El problemes coneguts es mostren sota la secció 'status' a la nostra pàgina web a ‹http://live.debian.net/›.

    Està fora de l'abast d'aquest manual ensenyar a identificar correctament i solucionar els problemes dels paquets de les distribucions en desenvolupament, però, hi ha dues coses que sempre es pot provar: Si la construcció falla quan la distribució de destinació és testing, provar unstable. Si unstable tampoc funciona, tornar a testing i fer un pin de la versió més recent del paquet que falla de unstable (veure APT pinning per més detalls).

    14.2 Reconstruir des de zero

    Per assegurar-se que un error en particular no és causat per un sistema mal construït, reconstruir sempre tot el sistema en viu a partir de zero per veure si l'error és reproduïble.

    14.3 Fer servir paquets actualitzats

    La utilització de paquets obsolets pot causar problemes significatius al tractar de reproduir (i en última instància, arreglar) el problema. Comprovar que el sistema de construcció està actualitzat i tots els paquets inclosos en la imatge estan també actualitzats.

    14.4 Recopilar informació

    Proporcionar informació suficient amb l'informe. Incloure, com a mínim, la versió exacta de live-build i els passos per a reproduir-lo. Utilitzar el sentit comú i proporcionar tota altra informació pertinent si es pensa que aixó pot ajudar a resoldre el problema.

    Per treure el màxim profit del informe d'errors, es requereix com a mínim la informació següent:

  • Arquitectura del sistema amfitrió
  • Versió de live-build al sistema amfitrió
  • Versió de debootstrap i/o cdebootstrap al sistema amfitrió
  • Arquitectura del sistema en viu
  • Distribució del sistema en viu
  • Versió de live-boot al sistema amfitrió
  • Versió de live-config al sistema amfitrió
  • Versió de live-tools al sistema amfitrió
  • Es pot generar un log del procés de construcció mitjançant l'ordre tee. Recomanem fer-ho automàticament amb un script auto/build (veure Gestió d'una configuració per més detalls).

    # lb build 2>&1 | tee build.log

    Durant l'arrencada, live-boot i live-config emmagatzemen els seus logs a /var/log/live/. Comprovar aquest fitxers per detectar missatges d'error.

    A més, per descartar altres errors, sempre és una bona idea comprimir el directori config/ i pujar-lo a algun lloc (no enviar-lo com arxiu adjunt a la llista de correu), perquè puguem tractar de reproduir els errors que s'han trobat. Si això és difícil (per exemple, a causa del tamany del arxiu) es pot utilitzar la sortida de lb config --dump que produeix un resum del arbre de configuració (és a dir, fa un llistat dels fitxers dins els subdirectoris de config/, però no els inclou).

    Recordar que s'ha d'enviar qualsevol log que es produeixi amb la configuració regional en anglès, per exemple, executar les ordres de live-build començant per LC_ALL=C o LC_ALL=en_US.

    14.5 Aïllar el cas que falla, si és possible

    Si pot ser, aïllar el cas que falla al canvi més petit possible que fa que no funcioni. No sempre és fàcil fer això, per tant, si no es possible fer-ho pel informe, no preocupar-se. No obstant això, si es planeja bé el cicle de desenvolupament, i s'utilitzen petits conjunts de canvis suficients per iteració, es pot ser capaç d'aïllar el problema mitjançant la construcció d'una configuració 'base' més senzilla que s'ajusti a la configuració desitjada més el conjunt de canvis que fa que no funcioni. Si es dificil classificar quins canvis fan que falli, pot ser que s'inclogui massa en cada conjunt de canvis i s'ha de desenvolupar en petits increments.

    14.6 Utilitzar el paquet correcte per informar de l'error

    Si no és clar quin component és el responsable de l'error o si l'error és general pel que fa als sistemes vius, es pot omplir un informe d'errors sobre el pseudopaquet debian-live.

    No obstant això, estarem molt agraïts si s'intenta limitar la recerca segons el lloc on apareix l'error.

    14.6.1 A l'hora de construir mentre bootstrapping

    live-build crea primer un sistema Debian bàsic amb debootstrap o cdebootstrap. Depenent de l'eina utilitzada i la distribució Debian que s'està creant mitjançant el bootstrapping, pot fallar. Si un error apareix aquí, comprovar si l'error està relacionat amb un paquet específic de Debian (el més probable), o si està relacionat a l'eina bootstraping en si mateixa.

    En ambdós casos, això no és un error de Debian Live, sinó de Debian en si mateix i, probablement, no ho podem arreglar directament. Informar del error sobre l'eina de debootstrapping o el paquet que falla.

    14.6.2 A l'hora de construir, durant la instaŀlació de paquets

    live-build instaŀla paquets addicionals del arxiu de Debian i en funció de la distribució Debian utilitzada i de l'estat diari de l'arxiu, pot fallar. Si un error apareix aquí, comprovar si l'error és també reproduïble en un sistema normal.

    Si aquest és el cas, no es tracta d'un error de Debian Live, sinó de Debian - Informar d'això sobre el paquet que falla. Executar debootstrap per separat de la construcció del sistema en viu o executar lb bootstrap --debug per tenir més informació.

    A més, si es fa servir un mirall local i/o qualsevol tipus de proxy i s'està experimentant algun problema, sempre s'ha de mirar de reproduir-lo fent un bootstrapping a partir d'un mirall oficial.

    14.6.3 En el moment d'arrencar

    Si la imatge no arrenca, informar a la llista de correu, juntament amb la informació soŀlicitada a Recopilar informació. No oblidar-se d'esmentar, com/quan la imatge falla, ja sigui amb virtualització o maquinari real. Si s'utilitza una tecnologia de virtualització d'algun tipus, sempre fer la prova amb maquinari real abans d'informar d'un error. Proporcionar una captura de pantalla de l'error és també molt útil.

    14.6.4 En temps d'execució

    Si un paquet s'ha instaŀlat correctament, però falla quan s'executa el sistema en viu, això és probablement un error a Debian Live. No obstant això:

    14.7 Fer la recerca

    Abans de presentar l'informe d'errors, cercar a la web el missatge d'error o símptoma que s'està rebent. Ja que és molt poc probable que sigui l'única persona que té un problema en particular. Sempre hi ha una possibilitat que hagi estat discutit en un altre lloc i hi hagi una possible solució, pegat o s'hagi proposat una solució alternativa.

    S'ha de prestar especial atenció a la llista de correu de Debian Live, així com a la pàgina web, ja que és probable que continguin la informació més actualitzada. Si aquesta informació existeix, incloure una referènca a aquesta en l'informe d'errors.

    A més, s'hauria de comprovar les llistes d'errors actuals de live-build, live-boot, live-config i live-tools per veure si ja s'ha informat sobre alguna cosa semblant .

    14.8 On informar dels errors

    El projecte Debian Live manté un registre de tots els errors en el sistema de seguiment d'errors de Debian (BTS). Per obtenir informació sobre la utilització del sistema, es pot consultar ‹http://bugs.debian.org/›. També es poden enviar els informes dels errors mitjançant l'ordre reportbug del paquet amb el mateix nom.

    En general, s'ha d'informar dels errors en temps de construcció contra el paquet live-build, dels errors durant l'arrencada contra live-boot i dels errors de temps d'execució contra live-config. Si no s'està segur de quin paquet és l'adequat o es necessita més ajuda abans d'enviar un informe d'errors, informar contra el pseudopaquet debian-live. Nosaltres ens farem càrrec d'ell i el reassignarem on sigui procedent.

    Tenir en compte que els errors trobats en les distribucions derivades de Debian (com Ubuntu i altres) no han de ser enviats al BTS de Debian tret que puguin ser reproduïts també en sistemes Debian utilitzant paquets oficials de Debian.

    15. Estil de Codi

    En aquest capítol es documenta l'estil de codi utilitzat a Debian Live.

    15.1 Compatibilitat
  • No utilitzar una sintaxi o semàntica que sigui exclusiva de l'intèrpret d'ordres Bash. Per exemple, l'ús dels arrays.
  • Utilitzar només el subconjunt POSIX - per exemple, utilitzar $(foo) en lloc de `foo`.
  • Es pot comprovar els scripts amb 'sh -n' i 'checkbashisms'.
  • Assegurar-se que tot el codi funciona amb 'set -e'.
  • 15.2 Indentació
  • Utilitzar sempre tabuladors en lloc d'espais.
  • 15.3 Ajust de línia
  • En general, les línies són de 80 caràcters com a màxim.
  • Utilitzar "l'estil Linux" de salts de línia:
  • Mal:

    if foo; then
             bar
    fi

    Bé:

    if foo
    then
             bar
    fi

  • El mateix val per a les funcions:
  • Mal:

    Foo () {
             bar
    }

    Bé:

    Foo ()
    {
             bar
    }

    15.4 Variables
  • Les variables van sempre en majúscules.
  • Les variables que s'utilitzen a live-build sempre comencen amb el prefix LB_
  • Les variables temporals internes de live-build comencen amb el prefix _LB_
  • Les variables locals comencen amb el prefix live-build __LB_
  • Les variables en relació a un paràmetre d'arrencada de live-config comencen amb LIVE_.
  • Totes les altres variables de live-config comencen amb el prefix _
  • Utilitzar claus al voltant de les variables, per exemple, escriure ${FOO} en lloc de $FOO.
  • Protegir sempre les variables amb cometes per respectar els espais en blanc potencials: escriure "${FOO}" no ${FOO}.
  • Per raons de coherència, utilitzar sempre cometes al assignar valors a les variables:
  • Mal:

    FOO=bar

    Bé:

    FOO="bar"

  • Si s'utilitzen múltiples variables, posar cometes a l'expressió completa:
  • Mal:

    if [ -f "${FOO}"/foo/"${BAR}"/bar ]
    then
             foobar
    fi

    Bé:

    if [ -f "${FOO}/foo/${BAR}/bar" ]
    then
             foobar
    fi

    15.5 Misceŀlània
  • Utilitzar "|" (sense les cometes) com separador en l'ús de sed, per exemple, "sed -e 's|foo|bar|'" (sense "").
  • No utilitzar l'ordre test per fer comparacions o tests, utilitzar "[" "]" (sense ""); per exemple, "if [ -x /bin/foo ]; ..." i no "if test -x /bin/foo; ...".
  • Utilitzar case sempre que sigui possible en lloc de test, ja que és més fàcil de llegir i més ràpid en l'execució.
  • Fer servir noms en majúscula per les funcions per evitar conflictes amb l'entorn dels usuaris.
  • 16. Procediments

    Aquest capítol documenta els procediments dins del projecte Debian Live per les diferents tasques que necessiten la cooperació amb altres equips de Debian.

    16.1 Publicacions majors

    El llançament d'una nova versió de Debian inclou una gran quantitat de diferents equips que treballen junts per fer que aixó succeeixi. En algun moment, l'equip Live arriba i construeix imatges en viu del sistema. Els requisits per fer això són:

  • Un mirall que contingui les versions publicades dels arxius de debian i debian-security on pugui accedir el buildd de debian-live.
  • S'ha de conèixer el nom de la imatge (per exemple, debian-live-VERSION-ARCH-FLAVOUR.iso).
  • S'han de sincronitzar les dades de debian-cd (udeb exclude lists).
  • S'han de sincronitzar els includes de debian-cd (README.*, doc/*, etc.).
  • Les imatges es construeixen i s'en fa una rèplica a cdimage.debian.org.
  • 16.2 Publicacions puntuals
  • Un cop més, necessitem miralls actualitzats de debian i debian-security.
  • Les imatges es construeixen i s'en fa una rèplica a cdimage.debian.org.
  • Enviar un anunci per correu electrònic.
  • 16.2.1 Ùltima publicació puntual d'una versió de Debian

    Recordar que s'han d'ajustar els miralls chroot i binary en la construcció de l'última sèrie d'imatges per a una versió de Debian després de canviar-les de ftp.debian.org a archive.debian.org. D'aquesta manera, les imatges prefabricades ja velles continuaran sent útils sense modificacions per part dels usuaris.

    16.2.2 Plantilla per anunciar una publicació puntual

    Es pot generar un correu per anunciar una publicació puntual mitjançant la plantilla següent i l'ordre:

    $ sed \
         -e 's|@MAJOR@|7.0|g' \
         -e 's|@MINOR@|7.0.1|g' \
         -e 's|@CODENAME@|wheezy|g' \
         -e 's|@ANNOUNCE@|2013/msgXXXXX.html|g'

    Llegir el correu acuradament abans d'enviar-lo i passar-lo als altres per a la correcció d'errades.

    Updated Debian Live @MAJOR@: @MINOR@ released

    The Debian Live project is pleased to announce the @MINOR@ update of the
    Live images for the stable distribution Debian @MAJOR@ (codename "@CODENAME@").

    The images are available for download at:

       <http://live.debian.net/cdimage/release/current/>

    and later at:

       <http://cdimage.debian.org/cdimage/release/current-live/>

    This update includes the changes of the Debian @MINOR@ release:

       <http://lists.debian.org/debian-announce/@ANNOUNCE@>

    Additionally it includes the following Live-specific changes:

      * [INSERT LIVE-SPECIFIC CHANGE HERE]
      * [INSERT LIVE-SPECIFIC CHANGE HERE]
      * [LARGER ISSUES MAY DESERVE THEIR OWN SECTION]

    About Debian Live
    -----------------
    The Debian Live project produces the tools used to build official
    Debian Live systems and the official Debian Live images themselves.

    About Debian
    ------------
    The Debian Project is an association of Free Software developers who
    volunteer their time and effort in order to produce the completely free
    operating system Debian.

    Contact Information
    -------------------
    For further information, please visit the Debian Live web pages at
    <http://live.debian.net/>, or contact the Debian Live team at
    <debian-live@lists.debian.org>.

    17. Repositoris Git

    La llista de tots els repositoris del Projecte Debian Live és a ‹http://live.debian.net/gitweb/›. Les URLs git del projecte tenen la forma: protocol://live.debian.net/git/repositori. Per tant, per tal de clonar live-manual en només lectura, llançar:

    $ git clone git://live.debian.net/git/live-manual.git

    O,

    $ git clone https://live.debian.net/git/live-manual.git

    O,

    $ git clone http://live.debian.net/git/live-manual.git

    Les adreces per clonar amb permís d'escriptura tenen la forma: git@live.debian.net:/repositori.

    Així que, de nou, per clonar live-manual a través de ssh escriure:

    $ git clone git@live.debian.net:live-manual.git

    L'arbre git es compon de diverses branques diferents. Les branques debian i debian-next són particularment notables perquè contenen el treball real que, amb el temps, serà inclòs en cada nova versió.

    Després de clonar qualsevol dels repositoris existents, estarem a la branca debian. Això és apropiat per fer una ullada a l'estat de l'última versió del projecte, però abans de començar a treballar és fonamental canviar a la branca debian-next. Per fer això:

    $ git checkout debian-next

    La branca debian-next, que no sempre és fast-forward, és on es realitzen tots els canvis abans de fusionar-los amb la branca debian. Per fer una analogia, és com un camp de proves. Si s'està treballant en aquesta branca i es necessari fer un pull, s'haurà de fer un git pull --rebase perquè les modificacions locals es guardin mentre s'actualitza des del servidor i llavors els canvis locals es posaran al damunt de tot.

    17.1 Gestió de múltiples repositoris

    Si es té la intenció de clonar diversos repositoris de Debian Live i canviar a la branca debian-next immediatament per comprovar l'últim codi, escriure un pegat o contribuir amb una traducció, s'ha de saber que el servidor git proporciona un fitxer mrconfig per facilitar el maneig de múltiples repositoris. Per utilitzar-lo cal instaŀlar el paquet mr i després d'això, fer:

    $  mr bootstrap http://live.debian.net/other/mr/mrconfig

    Aquesta ordre automàticament clonarà i canviarà a la branca debian-next els repositoris de desenvolupament dels paquets debian produïts pel projecte. Aquests inclouen, entre d'altres, el repositori live-images, que conté les configuracions utilitzades per construir les imatges prefabricades que el projecte publica per a l'ús general. Per obtenir més informació sobre com utilitzar aquest repositori, consultar Clonar una configuració publicada via Git

    Exemples

    18. Exemples

    En aquest capítol s'inclouen exemples de construccions per a casos d'ús específics amb Debian Live. Si s'és nou en la construcció d'imatges de Debian Live pròpies, us suggerim mirar els tres tutorials en seqüència, ja que cada un ensenya noves tècniques que ajuden a utilitzar i entendre els exemples restants.

    18.1 Ús dels exemples

    Per utilitzar aquests exemples es necessita un sistema de construcció que compleixi les exigències enumerades a Requisits y que tingui live-build instaŀlat com es descriu a Instaŀlació de live-build.

    Cal notar que, per abreujar, en aquests exemples no s'especifica un mirall local per utilitzar en la construcció. Es poden accelerar les descàrregues considerablement si s'utilitza un mirall local. Es pot especificar les opcions quan s'utilitza lb config, com es descriu a Miralls de distribució utilitzats en temps de construcció, o per a major comoditat, establir el valor predeterminat per al sistema de construcció en el fitxer /etc/live/build.conf. Només cal crear aquest fitxer i establir a les variables al mirall preferit. Tots els altres miralls que s'utilitzin en la construcció adoptaran valors per defecte segons aquests valors. Per exemple:

    LB_MIRROR_BOOTSTRAP="http://mirror/debian/"
    LB_MIRROR_CHROOT_SECURITY="http://mirror/debian-security/"
    LB_MIRROR_CHROOT_BACKPORTS="http://mirror/debian-updates/"

    18.2 Tutorial 1: Una imatge per defecte

    Cas d'ús: Crear una primera imatge senzilla, aprenent els conceptes bàsics de live-build.

    En aquest tutorial, anem a construir una imatge ISO híbrida per defecte de Debian Live que contingui només els paquets de base (no té Xorg) i altres paquets de suport de Debian Live, com un primer exercici en l'ús de live-build.

    No pot ser més senzill que això:

    $ mkdir tutorial1 ; cd tutorial1 ; lb config

    Examinar el contingut del directori config/ si es vol. Es veurà emmagatzemada aquí una configuració en esquelet, a punt per ser personalitzada o, en aquest cas, per ser utilitzada immediatament per construir una imatge per defecte.

    Ara, com a superusuari, construir la imatge, guardant un log del que es construeix amb tee.

    # lb build 2>&1 | tee build.log

    Suposant que tot va bé, després d'una estona, el directori actual contindrà una binary.hybrid.iso. Aquesta imatge ISO híbrida es pot arrencar en una màquina virtual tal com s'explica a Provar una imatge ISO amb Qemu i Provar una imatge ISO amb virtualbox, o bé copiada a un dispositiu USB com es descriu a Gravar una imatge ISO en un medi físic i Còpiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu USB, respectivament.

    18.3 Tutorial 2: Una utilitat de navegador web

    Cas d'ús: Crear una imatge d'una utilitat de navegador web, aprenent a aplicar personalitzacions.

    En aquest tutorial, anem a crear una imatge adequada per al seu ús com a una utilitat de navegador web, que serveix com introducció a la personalització de les imatges de Debian Live.

    $ mkdir tutorial2
    $ cd tutorial2
    $ echo "task-lxde-desktop iceweasel" >> config/package-lists/my.list.chroot

    La nostra elecció de LXDE per a aquest exemple reflecteix el nostre desig d'oferir un entorn d'escriptori mínim, ja que l'objectiu de la imatge és l'únic ús que tenim al cap, el navegador web. Podríem anar encara més lluny i oferir una configuració per defecte per al navegador web a config/includes.chroot/etc/iceweasel/profile/, o paquets addicionals de suport per a la visualització de diversos tipus de contingut web, però deixem això com a un exercici per al lector.

    Construir la imatge, de nou com a superusuari, guardant un log com al Tutorial 1:

    # lb build 2>&1 | tee build.log

    Un cop més, verificar que la imatge està bé i provar-la, com al Tutorial 1.

    18.4 Tutorial 3: Una imatge personalitzada

    Cas d'ús: Crear un projecte per construir una imatge personalitzada, que contingui el programari favorit per portar en una memòria USB allà on es vagi i que evolucionarà en revisions successives tal i com les necessitats i les preferències canvien.

    Com la nostra imatge personalitzada canviarà durant un nombre de revisions i volem fer un seguiment d'aquests canvis, provar coses experimentals i possiblement revertir-les si les coses no surten bé, anem a mantenir la nostra configuració en el popular sistema de control de versions git. També utilitzarem les millors pràctiques de configuració automàtica mitjançant scripts auto com s'explica a Gestió d'una configuració.

    18.4.1 Primera revisió

    $ mkdir -p tutorial3/auto
    $ cp /usr/share/doc/live-build/examples/auto/* tutorial3/auto/
    $ cd tutorial3

    Editar auto/config de la manera següent:

    #!/bin/sh

    lb config noauto \
         --architectures i386 \
         --linux-flavours 686-pae \
         "${@}"

    Executar lb config per crear l'arbre de configuració, utilitzant el script auto/config que s'acaba de crear:

    $ lb config

    Ara, omplir la llista local de paquets:

    $ echo "task-lxde-desktop iceweasel xchat" >> config/package-lists/my.list.chroot

    En primer lloc, amb --architectures i386 s'assegura que al nostre sistema de construcció amd64 podem construir una versió de 32 bits adequada per al seu ús en la majoria de màquines. En segon lloc, fem servir --linux-flavours 686-pae perquè no creiem que utilitzarem aquesta imatge en sistemes molt més vells. En tercer lloc, hem triat la tasca metapaquet lxde per donar-nos un escriptori mínim. I, finalment, hem afegit dos paquets inicials favorits: iceweasel i xchat.

    Ara, construir la imatge:

    # lb build

    Tenir en compte que a diferència dels dos primers tutorials, ja no s'ha d'escriure 2>&1 | tee build.log ja que ara s'inclou al script auto/build.

    Quan s'ha provat la imatge (com al Tutorial 1) i s'està satisfet del seu funcionament, és el moment d'iniciar el repositòri git, afegint només els scripts auto que s'han creat, i llavors fer el primer lliurament:

    $ git init
    $ cp /usr/share/doc/live-build/examples/gitignore .gitignore
    $ git add .
    $ git commit -a -m "Initial import."

    18.4.2 Segona revisió

    En aquesta revisió, anem a netejar després de la primera construcció, afegir el paquet vlc a la nostra configuració, reconstruir, provar i fer el lliurament.

    L'ordre lb clean netejarà tots els fitxers generats en la construcció anterior a excepció del cache, el que estalvia haver de tornar a descarregar els paquets. Això assegura que el lb build següent tornarà a executar totes les etapes per regenerar els fitxers de la nostra nova configuració.

    # lb clean

    Ara afegim el paquet vlc al llistat de paquets local a config/package-lists/my.list.chroot:

    $ echo vlc >> config/package-lists/my.list.chroot

    Construir de nou:

    # lb build

    Provar, i quan s'estigui satisfet, fer el lliurament de la propera revisió:

    $ git commit -a -m "Adding vlc media player."

    Per descomptat, es possible fer canvis més complicats en la configuració, potser afegint fitxers en els subdirectoris de config/. Quan es fa un lliurament de les noves revisions, s'ha de tenir cura de no editar a mà o incloure en el lliurament els fitxers de nivell superior de config que contenen variables LB_*, ja que són productes de construcció també, i sempre són netejats per lb clean i tornats a crear per lb config a través dels seus respectius scripts auto.

    Hem arribat al final de la nostra sèrie de tutorials. Molts més tipus de personalització són possibles, amb les poques característiques explorades en aquests senzills exemples, es poden crear una varietat gairebé infinita d'imatges diferents. Els exemples que queden d'aquesta secció tracten diferents casos d'ús extrets de les experiències recollides dels usuaris de Debian Live.

    18.5 Un client per a un quiosc VNC

    Cas d'ús: Crear una imatge amb live-build per connectar-se directament a un servidor VNC al arrencar.

    Fer un directori de treball i crear una configuració d'esquelet en el seu interior, desactivant els «recommends» per fer un sistema mínim. I a continuació, crear dues llistes inicials de paquets: La primera generada per un script proporcionat per live-build anomenat Packages (veure Generar llistes de paquets), i la segona incloent-hi xorg, gdm3, metacity i xvnc4viewer.

    $ mkdir vnc-kiosk-client
    $ cd vnc-kiosk-client
    $ lb config -a i386 -k 686-pae --apt-recommends false
    $ echo '! Packages Priority standard' > config/package-lists/standard.list.chroot
    $ echo "xorg gdm3 metacity xvnc4viewer" > config/package-lists/my.list.chroot

    Com s'explica a Afinar APT per estalviar espai pot ser que s'hagi de tornar a afegir alguns paquets recomanats per fer que la imatge funcioni correctament.

    Una manera fàcil d'enumerar els recommends és utilitzar apt-cache. Per exemple:

    $ apt-cache depends live-config live-boot

    En aquest exemple, ens vam assabentar que havíem de tornar a incloure diversos paquets recomanats per live-config i live-boot: user-setup perquè funcioni l'autologin i sudo com a programa essencial per apagar el sistema. A més, podria ser útil afegir live-tools per poder copiar la imatge en la memòria RAM i eject per expulsar, finalment, el medi en viu. Per tant:

    $ echo "live-tools user-setup sudo eject" > config/package-lists/recommends.list.chroot

    Després, crear el directori /etc/skel a config/includes.chroot i ​​posar un fitxer .xsession personalitzat per a l'usuari per defecte que posarà en marxa metacity i iniciarà xvncviewer, connectant al port 5901 d'un servidor ubicat a 192.168.1.2:

    $ mkdir -p config/includes.chroot/etc/skel
    $ cat > config/includes.chroot/etc/skel/.xsession << EOF
    #!/bin/sh

    /usr/bin/metacity &
    /usr/bin/xvncviewer 192.168.1.2:1

    exit
    EOF

    Construir la imatge:

    # lb build

    Gaudir-ne.

    18.6 Una imatge bàsica per a un dispositiu USB de 128MB

    Cas d'ús: Crear una imatge per defecte amb alguns components eliminats per tal que càpiga en una clau USB de 128MB amb un petit espai de sobres per utilitzar com millor us sembli.

    Al optimitzar una imatge per adaptar-la a una mida determinada, cal comprendre la compensació que s'estan fent entre la mida i la funcionalitat. En aquest exemple, retallem tant només per donar cabuda a material addicional dins d'una mida de 128MB, però sense fer res per destruir la integritat dels paquets continguts, com la depuració de les dades de localització a través del paquet localepurge o altres optimitzacions "intrusives". De particular interès, utilitzem --debootstrap-options per crear un sistema mínim des de zero.

    $ lb config -k 486 --apt-indices false --apt-recommends false --debootstrap-options "--variant=minbase" --firmware-chroot false --memtest none

    Per fer que la imatge funcioni correctament, hem de tornar a afegir, com a mínim, dos paquets recomanats, que es queden fora per l'opció --apt-recommends false. Veure Afinar APT per estalviar espai

    $ echo "user-setup sudo" > config/package-lists/recommends.list.chroot

    Ara, crear la imatge de la forma habitual:

    # lb build 2>&1 | tee build.log

    En el sistema de l'autor en el moment d'escriure això, la configuració anterior produeix una imatge de 77MB. Això es compara favorablement amb la imatge de 177MB produïda per la configuració per defecte del Tutorial 1.

    El estalvi d'espai més gran aquí, en comparació amb la construcció d'una imatge per defecte en un sistema d'arquitectura i386, és seleccionar només la variant del nucli 486 en comptes del predeterminat -k "486 686-pae". Deixar els índexs d'APT amb --apt-indices false també permet estalviar una bona quantitat d'espai, el desavantatge és que es necessita fer apt-get update abans d'utilitzar apt en el sistema en viu. Deixar els paquets recomanats amb --apt-recommends false estalvia una mica d'espai addicional, a costa d'ometre alguns paquets que d'una altra manera es podria esperar que hi fossin. --debootstrap-options "--variant=minbase" preinstaŀla un sistema mínim des del principi. Al no incloure automàticament paquets de firmware amb --firmware-chroot false també es guanya una mica d'espai. I finalment, --memtest none impedeix la instaŀlació d'un comprovador de memòria.

    Nota: Un sistema mínim es pot aconseguir també fent servir un script ganxo, com ara el stripped.chroot de /usr/share/doc/live-build/examples/hooks. Es pot guanyar petites quantitats addicionals d'espai i produir una imatge de 62MB. No obstant, el script ganxo aconsegueix això eliminant documentació i altres fitxers dels paquets instaŀlats al sistema. Això viola la integritat dels paquets i com és comenta a l'encapçalament del script, pot tenir conseqüències imprevistes. És per això que l'ús d'un debootstrap mínim és el mètode recomanat per aconseguir aquest objectiu.

    18.7 Un escriptori GNOME localitzat i amb instaŀlador

    Cas d'ús: Crear una imatge amb l'escriptori GNOME, localitzat per Suïssa i que inclogui un instaŀlador.

    Volem fer una imatge ISO híbrida per l'arquitectura i386 fent servir el nostre escriptori preferit, en aquest cas GNOME, que conté tots els mateixos paquets que serien instaŀlats per l'instaŀlador estàndard de Debian per a GNOME.

    El nostre primer problema és descobrir els noms de les tasques del llenguatge apropiades. En l'actualitat, live-build no ens pot ajudar amb això. Tot i que es podria tenir sort i trobar-ho per assaig i error, hi ha una eina, grep-dctrl, per extreure les descripcions de les tasques de tasksel-data. Per preparar-ho tot, assegurar-se de tenir totes dues coses:

    # apt-get install dctrl-tools tasksel-data

    Ara podem buscar les tasques apropiades, primer amb:

    $ grep-dctrl -FTest-lang de /usr/share/tasksel/descs/debian-tasks.desc -sTask
    Task: german

    Mitjançant aquesta ordre, es descobreix que la tasca s'anomena, amb suficient claredat, german. Ara, per trobar les tasques relacionades:

    $ grep-dctrl -FEnhances german /usr/share/tasksel/descs/debian-tasks.desc -sTask
    Task: german-desktop
    Task: german-kde-desktop

    En el moment d'arrencar es generarà la variant regional de_CH.UTF-8 i es seleccionarà la disposició del teclat ch. Ara posarem les peces juntes. Recordant de Ús dels metapaquets que els metapaquets tenen el prefix task-, simplement especificar aquests paràmetres del llenguatge a l'arrencada, i després afegir els paquets de prioritat estàndard i tots els metapaquets descoberts a la nostra llista de paquets de la següent manera:

    $ mkdir live-gnome-ch
    $ cd live-gnome-ch
    $ lb config \
         -a i386 \
         -k 486 \
         --bootappend-live "boot=live config locales=de_CH.UTF-8 keyboard-layouts=ch" \
         --debian-installer live
    $ echo '! Packages Priority standard' > config/package-lists/standard.list.chroot
    $ echo task-gnome-desktop task-german task-german-desktop >> config/package-lists/desktop.list.chroot
    $ echo debian-installer-launcher >> config/package-lists/installer.list.chroot

    Tenir en compte que s'ha inclòs el paquet debian-installer-launcher per llançar l'instaŀlador des de l'escriptori en viu, i també s'especifica el nucli 486, ja que actualment és necessari que l'instaŀlador i el nucli del sistema viu coincideixin perquè el llançador funcioni correctament.

    Apèndix

    18.8 Guidelines for authors

    This section deals with some general considerations to be taken into account when writing technical documentation for live-manual. They are divided into linguistic features and recommended procedures.

    Note: Authors should first read Contributing to this document

    18.8.1 Linguistic features
  • Use plain English
  • Keep in mind that a high percentage of your readers are not native speakers. So as a general rule try to use short, meaningful sentences, followed by a full stop.

    This does not mean that you have to use a simplistic, naive style. It is a suggestion to try to avoid, as much as possible, complex subordinate sentences that make the text difficult to understand for non-native speakers.

  • Variety of English
  • The most widely spread varieties of English are British and American so it is very likely that most authors will use either one or the other. In a collaborative environment, the ideal variety would be "International English" but it is very difficult, not to say impossible, to decide on which variety among all the existing ones, is the best to use.

    We expect that different varieties may mix without creating misunderstandings but in general terms you should try to be coherent and before deciding on using British, American or any other English flavour at your discretion, please take a look at how other people write and try to imitate them.

  • Be balanced
  • Do not be biased. Avoid including references to ideologies completely unrelated to live-manual. Technical writing should be as neutral as possible. It is in the very nature of scientific writing.

  • Be politically correct
  • Try to avoid sexist language as much as possible. If you need to make references to the third person singular preferably use "they" rather than "he" or "she" or awkward inventions such as "s/he", "s(he)" and the like.

  • Be concise
  • Go straight to the point and do not wander around aimlessly. Give as much information as necessary but do not give more information than necessary, this is to say, do not explain unnecessary details. Your readers are intelligent. Presume some previous knowledge on their part.

  • Minimize translation work
  • Keep in mind that whatever you write will have to be translated into several other languages. This implies that a number of people will have to do an extra work if you add useless or redundant information.

  • Be coherent
  • As suggested before, it is almost impossible to standardize a collaborative document into a perfectly unified whole. However, every effort on your side to write in a coherent way with the rest of the authors will be appreciated.

  • Be cohesive
  • Use as many text-forming devices as necessary to make your text cohesive and unambiguous. (Text-forming devices are linguistic markers such as connectors).

  • Be descriptive
  • It is preferable to describe the point in one or several paragraphs than merely using a number of sentences in a typical "changelog" style. Describe it! Your readers will appreciate it.

  • Dictionary
  • Look up the meaning of words in a dictionary or encyclopedia if you do not know how to express certain concepts in English. But keep in mind that a dictionary can either be your best friend or can turn into your worst enemy if you do not know how to use it correctly.

    English has the largest vocabulary that exists (with over one million words). Many of these words are borrowings from other languages. When looking up the meaning of words in a bilingual dictionary the tendency of a non-native speaker is to choose the one that sounds more similar in their mother tongue. This often turns into an excessively formal discourse which does not sound quite natural in English.

    As a general rule, if a concept can be expressed using different synonyms, it is a good advice to choose the first word proposed by the dictionary. If in doubt, choosing words of Germanic origin (Usually monosyllabic words) is often the right thing to do. Be warned that these two techniques might produce a rather informal discourse but at least your choice of words will be of wide use and generally accepted.

    Using a dictionary of collocations is recommended. They are extremely helpful when it comes to know which words usually occur together.

    Again it is a good practice to learn from the work of others. Using a search engine to check how other authors use certain expressions may help a lot.

  • False friends, idioms and other idiomatic expressions
  • Watch out for false friends. No matter how proficient you are in a foreign language you cannot help falling from time to time in the trap of the so called "false friends", words that look similar in two languages but whose meanings or uses might be completely different.

    Try to avoid idioms as much as possible. "Idioms" are expressions that may convey a completely different meaning from what their individual words seem to mean. Sometimes, idioms are difficult to understand even for native speakers!

  • Avoid slang, abbreviations, contractions...
  • Even though you are encouraged to use plain, everyday English, technical writing belongs to the formal register of the language.

    Try to avoid slang, unusual abbreviations that are difficult to understand and above all contractions that try to imitate the spoken language. Not to mention typical irc and family friendly expressions.

    18.8.2 Procedures
  • Test before write
  • It is important that authors test their examples before adding them to live-manual to ensure that everything works as described. Testing on a clean chroot or VM can be a good starting point. Besides, it would be ideal if the tests were then carried out on different machines with different hardware to spot possible problems that may arise.

  • Examples
  • When providing an example try to be as specific as you can. An example is, after all, just an example.

    It is often better to use a line that only applies to a specific case than using abstractions that may confuse your readers. In this case you can provide a brief explanation of the effects of the proposed example.

    There may be some exceptions when the example suggests using some potentially dangerous commands that, if misused, may cause data loss or other similar undesirable effects. In this case you should provide a thorough explanation of the possible side effects.

  • External links
  • Links to external sites should only be used when the information on those sites is crucial when it comes to understanding a special point. Even so, try to use links to external sites as sparsely as possible. Internet links are likely to change from time to time resulting in broken links and leaving your arguments in an incomplete state.

    Besides, people who read the manual offline will not have the chance to follow those links.

  • Avoid branding and things that violate the license under which the manual is published
  • Try to avoid branding as much as possible. Keep in mind that other downstream projects might make use of the documentation you write. So you are complicating things for them if you add certain specific material.

    live-manual is licensed under the GNU GPL. This has a number of implications that apply to the distribution of the material (of any kind, including copyrighted graphics or logos) that is published with it.

  • Write a first draft, revise, edit, improve, redo if necessary
  • - Brainstorm!. You need to organize your ideas first in a logical sequence of events.

    - Once you have somehow organized those ideas in your mind write a first draft.

    - Revise grammar, syntax and spelling. Keep in mind that the proper names of the releases, such as wheezy or sid, should not be capitalized when referred to as code names.

    - Improve your statements and redo any part if necessary.

  • Chapters
  • Use the conventional numbering system for chapters and subtitles. e.g. 1, 1.1, 1.1.1, 1.1.2 ... 1.2, 1.2.1, 1.2.2 ... 2, 2.1 ... and so on. See markup below.

    If you have to enumerate a series of steps or stages in your description, you can also use ordinal numbers: First, second, third ... or First, Then, After that, Finally ... Alternatively you can use bulleted items.

  • Markup
  • And last but not least, live-manual uses SiSU to process the text files and produce a multiple format output. It is recommended to take a look at SiSU's manual to get familiar with its markup, or else type:

    $ sisu --help markup

    Here are some markup examples that may prove useful:

    - For emphasis/bold text:

    *{foo}* or !{foo}!

    produces: foo or foo. Use it to emphasize certain key words.

    - For italics:

    /{foo}/

    produces: foo. Use them e.g. for the names of Debian packages.

    - For monospace:

    #{foo}#

    produces: foo. Use it e.g. for the names of commands. And also to highlight some key words or things like paths.

    - For code blocks:

    code{

      $ foo
      # bar

    }code

    produces:

    $ foo
    # bar

    Use code{ to open and }code to close the tags. It is important to remember to leave a space at the beginning of each line of code.

    18.9 Guidelines for translators

    This section deals with some general considerations to be taken into account when translating the contents of live-manual.

    As a general recommendation, translators should have read and understood the translation rules that apply to their specific languages. Usually, translation groups and mailing lists provide information on how to produce translated work that complies with Debian quality standards.

    Note: Translators should also read Contributing to this document. In particular the section Translation

    18.9.1 Translation hints
  • Comments
  • The role of the translator is to convey as faithfully as possible the meaning of words, sentences, paragraphs and texts as written by the original authors into their target language.

    So they should refrain from adding personal comments or extra bits of information of their own. If they want to add a comment for other translators working on the same documents, they can leave it in the space reserved for that. That is, the header of the strings in the po files preceded by a number sign #. Most graphical translation programs can automatically handle those types of comments.

  • TN, Translator's Note
  • It is perfectly acceptable however, to include a word or an expression in brackets in the translated text if, and only if, that makes the meaning of a difficult word or expression clearer to the reader. Inside the brackets the translator should make evident that the addition was theirs using the abbreviation "TN" or "Translator's Note".

  • Impersonal sentences
  • Documents written in English make an extensive use of the impersonal form "you". In some other languages that do not share this characteristic, this might give the false impression that the original texts are directly addressing the reader when they are actually not doing so. Translators must be aware of that fact and reflect it in their language as accurately as possible.

  • False friends
  • The trap of "false friends" explained before especially applies to translators. Double check the meaning of suspicious false friends if in doubt.

  • Markup
  • Translators working initially with pot files and later on with po files will find many markup features in the strings. They can translate the text anyway, as long as it is translatable, but it is extremely important that they use exactly the same markup as the original English version.

  • Code blocks
  • Even though the code blocks are usually untranslatable, including them in the translation is the only way to score a 100% complete translation. And even though it means more work at first because it requires the intervention of the translators if the code changes, it is the best way, in the long run, to identify what has already been translated and what has not when checking the integrity of the .po files.

  • Newlines
  • The translated texts need to have the exact same newlines as the original texts. Be careful to press the "Enter" key or type \n if they appear in the original files. These newlines often appear, for instance, in the code blocks.

    Make no mistake, this does not mean that the translated text needs to have the same length as the English version. That is nearly impossible.

  • Untranslatable strings
  • Translators should never translate:

    - The code names of releases (which should be written in lowercase)

    - The names of programs

    - The commands given as examples

    - Metadata (often between colons :metadata:)

    - Links

    - Paths