Manual de Live Systems

Sobre aquest manual

1. Sobre aquest manual

1.1 Per als impacients
1.2 Termes
1.3 Autors
1.4 Contribuir a aquest document
1.4.1 Aplicar canvis
1.4.2 Traducció

2. Sobre el Live Systems Project

2.1 Motivació
2.1.1 Què passa amb els sistemes vius actuals
2.1.2 Per què crear el nostre pròpi sistema viu?
2.2 Filosofia
2.2.1 Només paquets Debian sense modificacions de la secció "main"
2.2.2 Paquets del sistema viu sense cap configuració
2.3 Contacte

Usuari

3. Instal·lació

3.1 Requisits
3.2 Instal·lació de live-build
3.2.1 Des del repositori de Debian
3.2.2 A partir del codi font
3.2.3 A partir d'instantànies
3.3 Instal.lació de live-boot i live-config
3.3.1 Des del repositori de Debian
3.3.2 A partir del codi font
3.3.3 A partir d'instantànies

4. Conceptes bàsics

4.1 Què és un sistema viu?
4.2 Descàrrega d'imatges prefabricades
4.3 Ús del servei de construcció d'imatges en viu web
4.3.1 Ús i advertències sobre el servei web
4.4 Primers passos: construcció d'una imatge ISO híbrida
4.5 Usar una imatge ISO híbrida en viu
4.5.1 Gravar una imatge ISO en un medi físic
4.5.2 Copiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu USB
4.5.3 Utilitzar l'espai lliure en una memòria USB
4.5.4 Arrencar el medi en viu
4.6 Utilitzar una màquina virtual per a fer proves
4.6.1 Provar una imatge ISO amb QEMU
4.6.2 Provar una imatge ISO amb VirtualBox
4.7 Construir i utilitzar una imatge HDD
4.8 Construir una imatge netboot
4.8.1 Servidor DHCP
4.8.2 Servidor TFTP
4.8.3 Servidor NFS
4.8.4 Com provar l'arrencada en xarxa
4.8.5 Qemu
4.9 Webbooting
4.9.1 Obtenir els fitxers webboot
4.9.2 Arrencar imatges webboot

5. Descripció general de les eines

5.1 El paquet live-build
5.1.1 L'ordre lb init
5.1.2 L'ordre lb config
5.1.3 L'ordre lb build
5.1.4 L'ordre lb clean
5.2 El paquet live-boot
5.3 El paquet live-config

6. Gestió d'una configuració

6.1 Gestionar canvis en la configuració
6.1.1 Per què utilitzar scripts auto? Què fan?
6.1.2 Utilitzar scripts auto d'exemple
6.2 Clonar una configuració publicada via Git

7. Visió general de la personalització

7.1 Configuració durant la construcció vs. durant l'arrencada
7.2 Etapes de la construcció
7.3 Suplementar lb config amb fitxers
7.4 Tasques de personalització

8. Personalització de la instal·lació de paquets

8.1 Fonts dels paquets
8.1.1 Distribució, àrees d'arxiu i mode
8.1.2 Miralls de distribució
8.1.3 Miralls de distribució utilitzats en temps de construcció
8.1.4 Miralls de distribució utilitzats en temps d'execució
8.1.5 Repositoris addicionals
8.2 Selecció dels paquets a instal·lar
8.2.1 Llistes de paquets
8.2.2 Ús dels metapaquets
8.2.3 Llistes locals de paquets
8.2.4 Llistes locals de paquets per a l'etapa binary
8.2.5 Generar llistes de paquets
8.2.6 Ús de condicionals dins de les llistes de paquets
8.2.7 Eliminar paquets durant la instal·lació
8.2.8 Tasques d'escriptori i llenguatge
8.2.9 Tipus i versió del nucli
8.2.10 Nuclis personalitzats
8.3 Instal·lació de paquets modificats o de tercers
8.3.1 Fer servir packages.chroot per a instaŀar paquets personalitzats
8.3.2 Fer servir un repositori APT per a instal·lar paquets personalitzats
8.3.3 Paquets personalitzats i APT
8.4 Configurar APT en temps de construcció
8.4.1 Elegir apt o aptitude
8.4.2 L'ús d'un proxy amb APT
8.4.3 Afinar APT per a estalviar espai
8.4.4 Passar opcions per a apt o aptitude
8.4.5 APT pinning

9. Personalització dels continguts

9.1 Includes
9.1.1 Live/chroot local includes
9.1.2 Binary local includes
9.2 Scripts ganxo (Hooks)
9.2.1 Live/chroot local hooks
9.2.2 Scripts ganxo durant l'arrencada
9.2.3 Binary local hooks
9.3 Preconfiguració de les preguntes de Debconf

10. Personalització dels comportaments en temps d'execució

10.1 Personalitzar l'usuari en viu
10.2 Personalització de l'entorn local i el llenguatge
10.3 Persistència
10.3.1 El fitxer persistence.conf
10.3.2 Utilitzar diversos medis persistents
10.4 Persistència amb xifratge

11. Personalització de la imatge binària

11.1 Carregadors d'arrencada
11.2 metadades ISO

12. Personalització de l'instal·lador de debian

12.1 Tipus d'instal·lador de Debian
12.2 Personalització de l'instal·lador de Debian amb preconfiguració
12.3 Personalitzar el contingut de l'instal·lador de Debian

Projecte

13. Contribuir al projecte

13.1 Fer canvis

14. Informar dels errors

14.1 Problemes coneguts
14.2 Reconstruir des de zero
14.3 Fer servir paquets actualitzats
14.4 Recopilar informació
14.5 Aïllar el cas que falla, si és possible
14.6 Utilitzar el paquet correcte per a informar de l'error
14.6.1 A l'hora de construir mentre bootstrapping
14.6.2 A l'hora de construir, durant la instal·lació de paquets
14.6.3 En el moment d'arrencar
14.6.4 En temps d'execució
14.7 Fer la recerca
14.8 On informar dels errors

15. Estil de Codi

15.1 Compatibilitat
15.2 Indentació
15.3 Ajust de línia
15.4 Variables
15.5 Miscel·lània

16. Procediments

16.1 Publicacions majors
16.2 Publicacions puntuals
16.2.1 Ùltima publicació puntual d'una versió de Debian
16.2.2 Plantilla per a anunciar una publicació puntual

17. Repositoris Git

17.1 Gestió de múltiples repositoris

Exemples

18. Exemples

18.1 Ús dels exemples
18.2 Tutorial 1: Una imatge per defecte
18.3 Tutorial 2: Una utilitat de navegador web
18.4 Tutorial 3: Una imatge personalitzada
18.4.1 Primera revisió
18.4.2 Segona revisió
18.5 Un client per a un quiosc VNC
18.6 Una imatge bàsica per a un dispositiu USB de 128MB
18.7 Un escriptori GNOME localitzat i amb instal·lador

Apèndix

19. Guia d'estil

19.1 Instruccions per als autors
19.1.1 Característiques lingüístiques
19.1.2 Procediments
19.2 Directrius per als traductors
19.2.1 Consells de traducció

Metadata

Manual de Live Systems

Projecte

14. Informar dels errors

Live systems està lluny de ser perfecte, però volem que sigui el més perfecte possible - amb la vostra ajuda. No dubtar d'informar sobre un error. És millor omplir un informe dues vegades que mai. No obstant això, aquest capítol inclou recomanacions sobre com presentar bons informes d'errors.

Per als impacients

14.1 Problemes coneguts

Ja que les distribucions Debian testing i Debian unstable són blancs mòbils, quan s'especifica una d'elles com sistema de destinació, no sempre és possible construir amb èxit.

Si això és massa difícil, no construir un sistema basat en testing o unstable, sinó més aviat, utilitzar stable. live-build sempre construeix la versió stable per defecte.

El problemes coneguts es mostren sota la secció 'status' a la nostra pàgina web a ‹http://live-systems.org/›.

Està fora de l'abast d'aquest manual ensenyar a identificar correctament i solucionar els problemes dels paquets de les distribucions en desenvolupament, però, hi ha dues coses que sempre es pot provar: Si la construcció falla quan la distribució de destinació és testing, provar unstable. Si unstable tampoc funciona, tornar a testing i fer un pin de la versió més recent del paquet que falla de unstable (veure APT pinning per a més detalls).

14.2 Reconstruir des de zero

Per a assegurar-se que un error en particular no és causat per un sistema mal construït, reconstruir sempre tot el sistema en viu a partir de zero per veure si l'error és reproduïble.

14.3 Fer servir paquets actualitzats

La utilització de paquets obsolets pot causar problemes significatius al tractar de reproduir (i en última instància, arreglar) el problema. Comprovar que el sistema de construcció està actualitzat i tots els paquets inclosos en la imatge estan també actualitzats.

14.4 Recopilar informació

Proporcionar informació suficient amb l'informe. Incloure, com a mínim, la versió exacta de live-build i els passos per a reproduir-lo. Utilitzar el sentit comú i proporcionar tota altra informació pertinent si es pensa que aixó pot ajudar a resoldre el problema.

Per a treure el màxim profit del informe d'errors, es requereix com a mínim la informació següent:

Es pot generar un log del procés de construcció mitjançant l'ordre tee. Recomanem fer-ho automàticament amb un script auto/build (veure Gestió d'una configuració per a més detalls).

# lb build 2>&1 | tee build.log

Durant l'arrencada, live-boot i live-config emmagatzemen els seus logs a /var/log/live/. Comprovar aquest fitxers per a detectar missatges d'error.

A més, per a descartar altres errors, sempre és una bona idea comprimir el directori config/ i pujar-lo a algun lloc (no enviar-lo com arxiu adjunt a la llista de correu), perquè puguem tractar de reproduir els errors que s'han trobat. Si això és difícil (per exemple, a causa de la mida del arxiu) es pot utilitzar la sortida de lb config --dump que produeix un resum del arbre de configuració (és a dir, fa un llistat dels fitxers dins els subdirectoris de config/, però no els inclou).

Recordar que s'ha d'enviar qualsevol log que es produeixi amb la configuració regional en anglès, per exemple, executar les ordres de live-build començant per LC_ALL=C o LC_ALL=en_US.

14.5 Aïllar el cas que falla, si és possible

Si pot ser, aïllar el cas que falla al canvi més petit possible que fa que no funcioni. No sempre és fàcil fer això, per tant, si no es possible fer-ho pel informe, no preocupar-se. No obstant això, si es planeja bé el cicle de desenvolupament, i s'utilitzen petits conjunts de canvis suficients per iteració, es pot ser capaç d'aïllar el problema mitjançant la construcció d'una configuració 'base' més senzilla que s'ajusti a la configuració desitjada més el conjunt de canvis que fa que no funcioni. Si es dificil classificar quins canvis fan que falli, pot ser que s'inclogui massa en cada conjunt de canvis i s'ha de desenvolupar en petits increments.

14.6 Utilitzar el paquet correcte per a informar de l'error

Si no és clar quin component és el responsable de l'error o si l'error és general pel que fa als sistemes vius, es pot omplir un informe d'errors sobre el pseudopaquet debian-live.

No obstant això, estarem molt agraïts si s'intenta limitar la recerca segons el lloc on apareix l'error.

14.6.1 A l'hora de construir mentre bootstrapping

live-build crea primer un sistema Debian bàsic amb debootstrap o cdebootstrap. Depenent de l'eina utilitzada i la distribució Debian que s'està creant mitjançant el bootstrapping, pot fallar. Si un error apareix aquí, comprovar si l'error està relacionat amb un paquet específic de Debian (el més probable), o si està relacionat a l'eina bootstraping en si mateixa.

En ambdós casos, això no és un error del sistema en viu, sinó de Debian en si mateix i, probablement, no ho podem arreglar directament. Informar del error sobre l'eina de debootstrapping o el paquet que falla.

14.6.2 A l'hora de construir, durant la instal·lació de paquets

live-build instal·la paquets addicionals del arxiu de Debian i en funció de la distribució Debian utilitzada i de l'estat diari de l'arxiu, pot fallar. Si un error apareix aquí, comprovar si l'error és també reproduïble en un sistema normal.

Si aquest és el cas, no es tracta d'un error del sistema en viu, sinó de Debian - Informar d'això sobre el paquet que falla. Executar debootstrap per separat de la construcció del sistema Live o executar lb bootstrap --debug per a tenir més informació.

A més, si es fa servir un mirall local i/o qualsevol tipus de proxy i s'està experimentant algun problema, sempre s'ha de mirar de reproduir-lo fent un bootstrapping a partir d'un mirall oficial.

14.6.3 En el moment d'arrencar

Si la imatge no arrenca, informar a la llista de correu, juntament amb la informació sol·licitada a Recopilar informació. No oblidar-se d'esmentar, com/quan la imatge falla, ja sigui amb virtualització o maquinari real. Si s'utilitza una tecnologia de virtualització d'algun tipus, sempre fer la prova amb maquinari real abans d'informar d'un error. Proporcionar una captura de pantalla de l'error és també molt útil.

14.6.4 En temps d'execució

Si un paquet s'ha instal·lat correctament, però falla quan s'executa el sistema Live, això és probablement un error al sistema en viu. No obstant això:

14.7 Fer la recerca

Abans de presentar l'informe d'errors, cercar a la web el missatge d'error o símptoma que s'està rebent. Ja que és molt poc probable que sigui l'única persona que té un problema en particular. Sempre hi ha una possibilitat que hagi estat discutit en un altre lloc i hi hagi una possible solució, pegat o s'hagi proposat una solució alternativa.

S'ha de prestar especial atenció a la llista de correu dels sistemes en viu, així com a la pàgina web, ja que és probable que continguin la informació més actualitzada. Si aquesta informació existeix, incloure una referènca a aquesta en l'informe d'errors.

A més, s'hauria de comprovar les llistes d'errors actuals de live-build, live-boot, live-config i live-tools per a veure si ja s'ha informat sobre alguna cosa semblant .

14.8 On informar dels errors

El Live Systems Project manté un registre de tots els errors en el sistema de seguiment d'errors de Debian (BTS). per a obtenir informació sobre la utilització del sistema, es pot consultar ‹http://bugs.debian.org/›. També es poden enviar els informes dels errors mitjançant l'ordre reportbug del paquet amb el mateix nom.

En general, s'ha d'informar dels errors en temps de construcció contra el paquet live-build, dels errors durant l'arrencada contra live-boot i dels errors de temps d'execució contra live-config. Si no s'està segur de quin paquet és l'adequat o es necessita més ajuda abans d'enviar un informe d'errors, informar contra el pseudopaquet debian-live. Nosaltres ens farem càrrec d'ell i el reassignarem on sigui procedent.

Tenir en compte que els errors trobats en les distribucions derivades de Debian (com Ubuntu i altres) no han de ser enviats al BTS de Debian tret que puguin ser reproduïts també en sistemes Debian utilitzant paquets oficials de Debian.